Neus Mònico Fernández

La Remi és una dona un tan peculiar. Viu sola en un pis ple d’escombraries i trastos vells. De seguida ens adonem que pateix el Síndrome de Diògenes. De tan en tan, recicla per la finestra, cosa que fa que no s’avingui gens amb cap dels seus veïns. La seva mascota és una gata de peluix a la que anomena Passionaria. Li agrada fuma puros i beure anís. És atea, republicana i ex prostituta. Això sí ,com diu ella: “Puta però regida por normas morales”. L’acció transcorre durant la nit de Cap d’Any. La Remi ha portat a casa seva la Leti (Inma Alcántara), una noia que acaba de trencar amb la seva parella i es troba una mica passada […]

No us podeu fer una idea de lo difícil que és valorar un espectacle quan no t’arriba. Aquest és el cas de “Es fa fosc”. Els que em llegiu sabreu que les meves valoracions les faig sempre des del sentiment i les sensacions. Dons bé, a part d’alguns moments divertits i enginyosos, la resta no m’ha aportat rés. A la poca estona, la representació m’ha deixat d’interessar. M’alegro moltíssim que a alguns espectadors els va entusiasmar. Pot ser jo no tenia el dia…el cert és que vaig tornar a casa bastant decebuda i amb la sensació de haver perdut el temps.

“ES lo que ES” és el quart espectacle que vaig a veure del Cicle “Yo gesto” a la Sala Fènix. Aquesta vegada es tracta de teatre de gest i màscares , una proposta si més no interessant que ens porta la companyia mallorquina Ombra Teatre. Ombra Teatre neix farà uns tres anys. La mallorquina Sara Bohigas, l’alemany Moritz Bonin i el chilè Luís Venegas ( autor i director d’aquest espectacle) són els seus integrants. Els tres procedeixen de l’escola de Lecoq, i el llenguatge que utilitzen prové de la commedia dell’arte. En “ES lo que ES” els textos són escrits per la pròpia companyia, i en Lluís Venegas a part d’actuar també s’encarrega de la direcció. Es un muntatge teatral […]

Ahir vaig anar al tercer espectacle del cicle “Yo Gesto” que es fa a la Sala Fènix a veure “Scriptorium”. La Cia Vudú Teatro presentaven per primera vegada “Scriptorium”, un espectacle de Teatre d’objectes. Els seus creadors i intèrprets són Sanna Toivanen i Nelo Sebastián, dos artistes que vénen de les escoles de teatre físic, Decroux i Lecoq . “Scriptorium” és una història de d’amor per la literatura. La història de com s’escriuen els llibres. Per mi era el més esperat de tot el cicle, dons m’encanta aquest tipus de teatre gestual. En aquesta ocasió, el que ens presenten la Cia Vudú, no m’acaba de convèncer. Possiblement hi tenia moltes expectatives posades en aquest muntatge i el meu nivell d’exigència […]

Ningú et coneix com jo és un thriller psicològic escrit i dirigit per Roger Peña. La veritat és que quan vaig llegir la sinopsi de l’obra, de seguida vaig tenir molt d’interès en anar-la a veure. “Et proposem un gran joc psicològic, on res és el que sembla. Una sala d’anatomia forense, un home i una dona. Un thriller psicològic…”, en fi, que els misteris i thrillers m’agraden molt i de cap cap el Borràs! Dons bé, tot i que la idea i el plantejament de l’obra és bastant bona, l’espectacle no acaba de ser del tot rodó. Comença d’una manera molt poc creïble, i tot i que a mitja funció es comença a fer més interessant, no acaba d’enganxar… […]