Neus Mònico Fernández

Avui s’ha parat el temps i m’he deixat portar per les emocions, gaudint d’un moment realment màgic i meravellós. “La Sonrisa del Naufrago” i “Barco de Arena” són dos “solos”que formen part de la “Trilogia del Rodamón”, dos poemes visuals que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Seca Espai Brossa. Penso que tothom hauria d’anar-hi, grans i petits. Jo he sortit amb un somriure d’orella a orella, amb el cor engrandit i amb ganes d’abraçar. Quines abraçades…quina manera de transmetre… L’any 2004, Claire Ducreux crea el primer dels seus tres “solos” de dansa- teatre de carrer titulat “De paseo”, el 2008 “Barco de Arena” i el 2012 “La Sonrisa del Naufrago”. És durant la Fira de Tàrrega 2014 […]

«Una mica de llibertat, si us plau» és un monòleg escrit i interpretat per l’actor Francesc Cuéllar. En Francesc Cuellar ens ha interpretat, d’una manera espectacular, la historia d’un home que és mort, mitjançant un recull de contes de Pere Calders que ha lligat d’una manera molt ingeniosa. Entrem a la sala i sota un plàstic blanc podem observar que hi ha un home. La posada en escena és minimalista i amb un aire de fredor. El terra és ple de sorra fina. Del sostre hi pengen diversos objectes…una camisa, un barret, una cullera i petits saquets. La il.luminació és una part important d’aquest espectacle, uns punts de llum de diferents colors ens situaran en diferents moments. La música que […]

Només són dones és un homenatge i reconeixement a totes aquelles dones, mares, filles, esposes que van ser empresonades, torturades, apallissades, violades i humiliades física i mentalment durant la post guerra de la Guerra Civil Espanyola, fent-les creure que eren éssers inferiors i que no valien per res, arravatant-les la seva llibertat i drets obtinguts durant la República. Els afusellaments eren a diari, se les emportaven de matinada cap el camp i un grup «d’homes» armats les mataven i remataven amb l’anomenat «tiro de gracia» disparant-les sense cap mena de remordiment en foses comuns. Moltes d’elles havien estat delatades pels propis familiars. Avui en dia encara segueixen sense poder-se recuperar els cossos per poder donar-les el descans que es mereixen. […]

Es tracta d’un espectacle adaptat i dirigit per Miquel Murga que ens presenta una comèdia esbojarrada amb un rerefons que fins al final de la representació no quedarà aclarit. El punt de partida és una de les cel·les d’una presó on es troba un reclús amb la seva parella per tenir un vis a vis. Aquestes habitacions tenen un nom temàtic, la dels nostres protagonistes és la de Hawaii. Tot d’un començament ja és un embolic… situacions inesperades, confuses i divertides… Un llit, un galant, una televisió que no funciona i un moble bar buit són els elements que formen l’escenografia. Els tres actors ho fan prou bé, pot ser els hi falta una mica més de rodatge, tot i […]

Pensava que a fora d’aquí no hi havia vida, que pot ser érem éssers d’un altre planeta…,dons si !!!, no tot està perdut, encara hi ha gent que veu i diu les coses tal com són, sense por, sense embuts, d’una manera clara i concisa, amb humor i sarcasme. Clar i en castellà. “Autorretrato de un joven capitalista español” és un monòleg escrit, dirigit i interpretat per Alberto San Juan, que fa un repàs de la historia d’Espanya des de l’any del seu naixement , 1968, fins avui. No ha deixat “títere con cabeza”, ha parlat dels bancs i els banquers, dels polítics i de l’Estat, dels empresaris i de les grans empreses, dels dictadors i dels dictats, dels militars […]