Neus Mònico Fernández

Posiblemente como he visto varios espectáculos de estas características, me esperaba mucho más de esta propuesta de la Compagnie Adrien M / Claire B .Es cierto que visualmente la fusión de las imágenes digitales con las reales han sido bien cohesionadas y de una gran belleza visual, pero tratándose de un espectáculo de danza, he salido bastante decepcionada de lo que he visto. He encontrado que a pesar de que ambos interpretes de este espectáculo hacen un trabajo muy acorada, ella mostrando una gran habilidad en movimiento corporal y él muy bueno con malabarismos, se me ha hecho monótono, lento y aburrido.

És la primera vegada que veig un espectacle de Sol Picó i la veritat és que he sortit molt contenta. Quatre dones, quatre cultures diferents, quatre estils de ball. Sol Picó, Julie Dossavi d’arrels africanes, Minako Seki, nascuda al Japó i Shantala Shivalingappa d’origen indi. Quatre dones de diferents cultures amb un mateixa cosa en comú, la desigualtat de gènera. L’espectacle “WW We Women” és una crítica, una reflexió i la necessitat de combatre la desigualtat de la dona dins de l’estructura social actual. Una mirada a la dona des del punt més masclista, que per desgracia encara existeix i que la podem trobar en totes les cultures. Hem vist una dona que no li cal cap estudi mentre sàpiga […]

“Pals” és un espectacle de circ contemporani de la companyia “Cíclicus”, creat i dirigit per Leandro Mendoza, un artista amb una gran trajectòria en el món del circ. Es tracta d’un homenatge que fa una companyia de circ ambulant per acomiadar-se d’un dels seus integrants que ha mort. Els companys han de buscar un lloc idoni on depositar les seves cendres per poder tornar-se a integrar dins de la natura. Una espècie de metàfora on homenatjar a la mort és homenatjar a la vida. L’escenografia es crea a partir de desmuntar un carro ; pals i rodes que es desmunten i munten formant diferents estructures i formes que esdevindran els diferents espais escènics i al mateix temps servirà per que […]

Jordi Cortés torna a investigar el moviment en totes les seves facetes, des de la diversitat funcional, sensorial, psíquica, sexual e Inter generacional, trencant convencionalismes posant en escena a persones amb alguna minusvalia física. Els ballarins alliberen els seus cossos mitjançant el llenguatge de la dansa, demostrant-nos que encara que tinguin alguna minusvalia poden expressar-se, ballar , sentir i transmetre’ns sensacions . Ha estat un espectacle ple d’erotisme i sensualitat, on els ballarins han despullat els seus cossos i la seva ànima. Una lliçó de lluita, superació i acceptació, adonant-nos que en realitat tots en el fons, tenim les nostres mancances i dificultats, i que els ideals de bellesa, plaer i perfecció, són irrellevants per ser feliços. Espectacle molt recomanable […]

“La nit d’Helver” és una obra del polonès Ingmar Villqist, dirigida pel bosnià Dino Mustafic que es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i que arriba a Barcelona de la mà de Kamerni Teatar 55. Aquesta companyia té en el seu haver una història dura i al mateix temps apassionant, ja que va mantenir la seva missió de «resistència cultural a l’agressió i la barbàrie» mentre Sarajevo era una ciutat assetjada per la guerra. Entre 1992 i 1995, sota les bombes i de vegades només amb la llum de les espelmes, van dur a terme fins vint estrenes d’un repertori sense subscripcions polítiques, nacionals o religioses. Es tracta d’un drama antimilitarista que es podria situar en qualsevol època […]