Per fi havia arribat el dia d’anar a veure Infàmia, una obra que no em volia perdre per rés del món.
L’havia triat per dues raons: l’argument, que em va encuriosir de seguida, i pel seu magnífic repartiment. Emma Vilarasau, Jordi Boixaderes i Anna Moliner, són tres actors que per poc que pugui, no me’ls perdo mai; Francesc Ferrer, del que no en tenia coneixença, ha estat una grata sorpresa (en tot moment ha estat a l’alçada dels seus companys). Mentiria si no us digués que tenia moltes ganes de veure l’actuació d’Emma Vilarasau, i es que després de veure la seva interpretació a l’obra Caiguts del Cel, no les tenia totes. No us la podeu perdre, la seva actuació és del millor que l’he vist fer en tots aquest anys.
Pere Riera ha fet una feina extraordinària tan de dramatúrgia com de direcció. Tot ha funcionat a la perfecció, començant per un text molt ben elaborat, una acurada posada en escena i unes interpretacions a part d’espectaculars, molt ben definides i del tot creïbles. Riera ha sabut molt bé com mantenir-nos intrigats durant tota la representació. Ha estat una historia envoltada de misteri fins el moment del desenllaç final.
El públic en aquesta ocasió hem estat distribuïts a banda i banda de l’espai escènic; una manera molt intel·ligent que ha permès que tots, indiferentment d’on érem asseguts, hem pogut gaudir molt més de la representació (bona visualitat i audició).
L’escenografia de Sebastià Brossa està molt ben aconseguida. L’acció transcorre dins d’una sala d’assaig. No hi falta cap detall: a un costat un piano i una taula plena de papers, a l’altra banda un mirall i unes barres on hi ha penjades peces de roba, en mig un sofà.
Pel que fa a les interpretacions, són totes d’un gran nivell, tots quatre estan magnífics. Brutals!!!
Són quatre actors que fan d’actors. Teatre dins del teatre. Dos d’ells interpreten a dos actors veterans: Emma Vilarasau en el paper d’Eva, una actriu que ha deixat d’actuar dalt dels escenaris i que actualment es dedica a fer classes d’interpretació, i Jordi Boixaderas en el paper d’en Toni, un actor famós i en ple èxit, que serà qui magistralment i amb enginy els posarà a tots en el seu lloc. Francesc Ferrer i Anna Moliner interpreten dos joves actors, ell és l’Aleix, un actor que surt en una sèrie de televisió i per aquest motiu ja es creu que és algú, i ella és la Sara, una actriu que lluita molt per trobar el seu lloc dins d’aquest ofici.
M’agradaria destacar la magnífica feina d’Anna Moliner en el paper de l’actiu que ha d’interpretar el personatge d’Ofèlia, és realment increïble la multitud de registres, totalment diferents, que ha de fer per interpretar a la perfecció aquest personatge; moment en el que realment els espectadors podem apreciar lo complicat i difícil que és per un actor interpretar correctament a un personatge i fer-lo del tot creïble.
Amb aquesta obra ens han fet veure que els actors són persones normals, que tenen problemes i dubtes en la seva vida privada com la resta de les persones. Hem vist la relació que hi ha entre ells (companys de professió) i de la seva relació amb el públic. Hem vist els sacrificis, inquietuds, humiliacions que pateixen, i la seva por escènica.
Pere Riera ens ha tornat a sorprendre amb Infàmia, una obra que pels apassionats del teatre (i tot allò que l’envolta), és un bombó. Personalment he gaudit moltíssim. M’ha encantat!!! i no paro de recomanar-la a tothom.
No us la podeu perdre. Imprescindible!!!