Passeu sense veure’m

Dolça Sodoma meva

Dolça Sodoma meva
21/11/2016

Sodoma va ser destruïda per la immoralitat sexual dels seus habitants, i per ser antinatural i contrària a la llei de Déu. Quan ens parlen de Sodoma ens la descriuen com la ciutat del pecat, un lloc on hi vivien les dones més boniques i sensuals del món. Segons la llegenda, el comportament dels habitants de les ciutats de Sodoma i Gomorra era pecaminós, de llibertinatge, violacions, assassinats i luxúria.

“Dolça Sodoma meva” és una obra escrita al 2009 pel dramaturg i escriptor francès Laurent Gaudé.

Plou. Una estàtua de sal amaga sota seu a l’última noia de Sodoma. Va ser enterrada viva. No s’ha mogut durant segles. La sal està enganxada a la seva pell, dins les seves venes. L’aire és immòbil, espès, feixuc. L’aigua de la pluja fa que mica en mica s’entrevegi el seu rostre a través de la sal que la cobreix. La pluja lentament desfà la sal i la fa reviure. Comença a moure’s de manera sinuosa, sensual. Respira. De cop comença a parlar, recorda de la seva estimada ciutat natal: Sodoma, una ciutat saquejada i destruïda, amagada sota muntanyes de sal per l’odi dels homes, i marcada per sempre el segell de la infàmia. Durant tot aquest temps ha esperat el moment de venjança : retornar per seduir, si més no, amb molta més força.

Sota la magnífica direcció de Sergi Marí i Montse González Parera, una exuberant Enka Alonso. No tinc prou adjectius per descriure la magnífica interpretació que realitza aquesta actriu durant tota la representació. Elegant, sensual, sòbria, hipnòtica, seductora, venjativa, dolça,…

El text és simplement perfecte, sensacional, d’aquells que t’enganxa des del primer minut. Un conte en forma de monòleg que ens fa reflexionar sobre les ideies extremistes de les religions.

La posada en escena és genial, ressalta el vermell de les parets amb blanc de la tela que cobreix la noia i que s’allarga pel terra imitant els regalims que deixa la sal al fondre. La llum que il·lumina la tela és d’un to rosat i verdós, dibuixant al seu damunt les betes de la sal humida. La intensitat de la llum serà la que marcarà el procés de dissolució de la sal, aconseguint que les transparències siguin cada cop més evidents.

Gran tarda de TEATRE !!!

Màxima puntuació.

Imprescindible!!!!

← Volver a Dolça Sodoma meva

¡Enlace copiado!