Miquel Gascon Baz

Aquesta obra està inspirada lliurement en la figura de Rafael Rodríguez Rapún, estudiant de mines, secretari del teatre universitari La Barraca i company de Federico García Lorca en els últims anys de les seves vides. Rodríguez Rapún va morir un 18 d’agost de 1937, amb 25 anys. Som testimonis de la trobada de dues persones que encarnen dues visions diferents, un és guardià de l’altre, porta una creu al coll i un fusell. A mesura que van posant paraules a les seves culpes van apropant-se, es comuniquen i s’acaben necessitant a poc a poc per acabar fosos en una gran abraçada. Una vibrant i emotiva proposta que continua plantejant interrogants sobre el nostre passat més recent i el destí dels […]

Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada. Tot està absolutament pensat, els gestos, les expressions, les paraules i van conformant una història que ens atrapa fins al sorprenent alhora que esperat final. Magnífica posada en escena amb una acurada il·luminació i música. Nosaltres vàrem riure de valent i creiem és un gran espectacle que recomanem, ja que combina molt bé […]

Un monòleg protagonitzat per la Gemma Martínez acompanyada per la Paula Sendim. Una dona està en crisi. Una revista en l’avió en què viatjava feia una proposta als nens, escriure una carta per a ells mateixos, una carta que guardaran i llegiran quan sigui grans. I decideix emprendre un viatge en el temps escrivint aquesta carta al seu jo del futur. Vol obrir la carta en el futur per viatjar al passat, al passat del futur que és el present de l’ara. El text i la direcció de Lara Sendim han dotat la posada en escena d’una dinàmica i una agilitat que pal·lien la duresa del que estem escoltant. La música amb el piano, i amb altres elements musicals i […]

Dimarts al vespre ens vam apropar a l’Antic Teatre per tal de veure una proposta que és el resultat d’un treball d’investigació de tres directores (una basca, una catalana i una italiana). La idea original, textos i dramatúrgia són de Rakel Ezpeleta que també ho interpreta. Erebeste es crea entre Barcelona i Gasteiz. Erbeste és una dona amb vocació d’artista que ens explica tots els seus esforços per trobar el lloc que creu que li correspon. En moviment continu, anant d’un lloc a l’altre amb la seva maleta i les seves il·lusions. Disposada a fer el que calgui perquè li donin una feina en el món de l’espectacle. Una proposta arriscada amb una acurada posada en escena. Rakel és posseïdora […]

Es tracta d’un passeig interactiu, en el que als espectadors se li subministra uns auriculars per poder disfressar la realitat que els envolta, mitjançant un comandament itinerant que és dirigit per una persona que camina al costat dels participants d’aquesta experiència. Entenem que el que se’ns ha volgut mostrar, és la manera de com es pot desvirtuar la realitat del nostre entorn amb una manipulació dels sentits…. però sincerament els missatges que ens intentaven transmetre no els hem acabat d’entendre… i la cara dels que ens acompanyaven en el nostre «tour» eren tot un poema. Sincerament, aquesta proposta ens ha decebut força; segurament és que ja coneixíem els magatzems dels soterranis en una altra visita guiada… i no ens ha […]