Un monòleg protagonitzat per la Gemma Martínez acompanyada per la Paula Sendim.
Una dona està en crisi. Una revista en l’avió en què viatjava feia una proposta als nens, escriure una carta per a ells mateixos, una carta que guardaran i llegiran quan sigui grans. I decideix emprendre un viatge en el temps escrivint aquesta carta al seu jo del futur. Vol obrir la carta en el futur per viatjar al passat, al passat del futur que és el present de l’ara.
El text i la direcció de Lara Sendim han dotat la posada en escena d’una dinàmica i una agilitat que pal·lien la duresa del que estem escoltant. La música amb el piano, i amb altres elements musicals i la veu de la Paula Sendim acompanyen magníficament la interpretació extraordinària de la Gemma Martínez.
Córrer, nedar, escriure, estripar papers, jugar a llençar els papers estripats a la paperera, encendre i apagar llums, fer gimnàs, …. lluny de “despistar-nos” focalitza la nostra atenció i ens fa ser més conscients del neguit monumental que està vivint la nostra particular protagonista.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-grP