Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada.
Tot està absolutament pensat, els gestos, les expressions, les paraules i van conformant una història que ens atrapa fins al sorprenent alhora que esperat final. Magnífica posada en escena amb una acurada il·luminació i música.
Nosaltres vàrem riure de valent i creiem és un gran espectacle que recomanem, ja que combina molt bé el mim amb la paraula, malgrat que no es tracta ni molt menys d’un teatre de text.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gsG