Miquel Gascon Baz

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte. El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin. Crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser […]

El rey és la cinquena producció de Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Alberto San Juan va decidir investigar sobre la figura del rei i ha llegit tot tipus de llibres a favor i en contra. Està convençut que en aquesta obra s’ha tractat la figura del rei amb més respecte del que ho fa el mateix sistema que l’ha fet servir quan li ha calgut, que el va utilitzar per enfortir el règim franquista i li han donat la puntada de peu quan ha convingut, fent que abdiqués a favor del seu […]

Una altra representació teatral que obté la màxima valoració a «Voltar i Voltar». És una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecció, servilisme, conformisme, frustracions… Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat però cada una d’elles és intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, només dues d’elles intentaran fugir d’aquesta “pau”. La música de la ràdio i el ball són les úniques vàlvules de fugida emocional, els únics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure […]

Malgrat que sabia que es tractava de teatre d’entreteniment, em feia especial il·lusió tornar a veure aquesta proposta 20 anys després de veure la versió inicial. La producció teatral es basa en una sèrie d’escenes curtes, vistes des d’una òptica potser excessivament còmica, de les relacions dels professors (siguin aquests religiosos o no), amb els alumnes, a base de tabús religiosos, ordres gairebé castrenses i castics severs, per tal de «educar-los» en «los principios del espiritu nacional». També, entre riure i riure, ens mostra la crueltat dels nens, que des de ben petits s’enfronten ideològicament, depenent de la classe social en què han nascut i de la idiologia dels seus pares. Les interpretacions són –com us podeu imaginar– totes magnífiques; […]

La ultima proposta de Daniel J.Meyer esta interpretada de forma itinerant per Laia Pellejà i Marc Pociello; té lloc en dos espais de les galeries Maldà, avui en dia gairebé abandonades. ABANS ens parla dels reptes, de la superació de les adversitats i de com la estructura familiar, pot quedar afectada quan ha de fer front a la precarietat o a l’emigració d’algun dels seus membres. La Laia se’ns presenta com una noia que no pot deixar enrere el seu passat… en canvi en Marc és un noi que ha decidit trencar amb el passat deixa’n enrere tot el que li fa mal. Malgrat que el desenllaç el trobem massa accelerat en el temps i potser caldria posar més cura […]