Miquel Gascon Baz

L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, escurçant considerablement la primera versió que va dirigir Joan Font. El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d’espectacle teatral, ja que s’han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre musical: bons actors, alguns excel·lents cantants i mitjans audiovisuals que en molts casos substitueixen les escenografies de cartró pedra per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat. Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en escena […]

Aquesta adaptació de la coneguda obra de Lope de Vega, Fuenteovejuna, ha estat obra d’Anna Maria Ricart, periodista que treballant a Catalunya Radio va decidir iniciar els seus estudis a l’Institut del Teatre i el 2013 va decidir donar el cop de porta al periodisme per dedicar-se de ple a la seva passió de dramaturga. Amb aquesta adaptació va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral. L’obra barreja el llenguatge i els versos de Lope de Vega amb el llenguatge actual. Es combinen, per exemple, amb la detallada observació del casament de Laurencia i Frondoso des de l’aplicació informàtica de Google Earth, i amb la convocatòria a la revolta des de les xarxes socials amb el #comendador. […]

Marc González de la Varga, ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català. Crec que ha estat una molt bona iniciativa portar a escena un tema com aquest i encara més despolititzant-lo com es fa a XARNEGOS, malgrat que m’hauria agradat que el tractament fos amb més profunditat…. i no tan sols buscant la rialla fàcil dels espectadors. Ara bé, si el que realment preteneu és passar una estona divertida, aneu a l’Almeria Teatre. La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar […]

HOTEL PARADISO és una obra d’humor negre-blanc, un thriller còmic. Hotel Paradiso és una empresa familiar regentada per la seva vella directora, que ens fa riure només aparèixer a l’escenari; la forma de pujar a la cadira per treure la pols del retrat del seu marit mort, que presideix el vestíbul de l’hotel, és memorable. Quatre actors que es transformen en 13 personatges gràcies al poder de les màscares, al vestuari i a la seva gestualitat. Una obra sense text que et fa intentar desxifrar com els actors són capaços de crear la il·lusió, només amb el seu llenguatge corporal, de què el seu rostre, estàtic darrere la màscara, ha canviat, malgrat tot, de gest. L’espectador acaba tenint la sensació […]

Dirigida per Georges Lavaudant reconegut actor i director francès, amic personal d’en Borja Sitjà, que li va proposar el repte de dirigir un text d’Arthur Miller. Un cop acceptat el repte va contactar amb “el millor protagonista possible”, l’actor Eduard Fernández. L’Eduard, interpreta molt bé la degradació moral del personatge que s’acaba convertint en un monstre capaç de matar. Encara que ha treballat als escenaris, acostumat a treballar al cinema, li hem detectat petits moments d’inseguretat en voler recordar-se del text. Mercè Pons interpreta el paper de la dona, extraordinària Beatrice que dóna el contrapunt a la bogeria de l’Eddie i que veu en tot moment el problema de fons que ha minat la seva relació i que la destruirà; per […]