Miquel Gascon Baz

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de Molière. I ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment. Ens ha semblat un bon muntatge, amb una excel·lent direcció, malgrat que utilitza una escenografia força austera, aquesta ens dóna el marc suficient de l’època en què es desenvolupen els fets. Cal destacar l’estudiadíssim vestuari realitzat per Maria Irujo. La interpretació d’en Joan Pera està envoltada d’unes molt bones interpretacions dels altres actors que l’acompanyen. La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el aquest enllaç del blog […]

Un concert de Teatre Musical protagonitzat per en Joan Vázquez, que ha dedicat al gran compositor estatunidenc Stephen Sondheim, considerat com l’artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà Aquest és un concert intimista, amb el públic repartit en quatre grades al seu voltant, en el que Joan interpreta tocant ell mateix al piano i amb la seva magnífica veu, les cançons que va desgranant a poc a poc… i ho fa d’una manera simpàtica i força pedagògica, explicant-nos anècdotes de cada una d’elles i sovint resumint-nos el significat de les lletres de les cançons. Joan Vàzquez, va interpretar temes molt coneguts del compositor, però potser el moment més màgic de la nit, va ser quan va […]

En aquesta obra Pinter dóna la paraula als botxins i deixa a les seves víctimes en un inquietant fora de joc: ni les veiem ni les sentim, només Lamb, empleat servil, és la víctima idònia que lligarà els dos mons. El món que ens presenta Pinter és extrapolable a qualsevol lloc o espai o país on les persones han deixat de ser-ho, han perdut la seva identitat i s’han convertit en números manegats per aquells que ostenten el poder. L’escenografia ens presenta una plataforma circular amb una escala de cargol que separa els diferents espais (despatx del director, sala d’oci o sala de “tortures”) segons gira el mecanisme. Aquests canvis d’escena queden una mica alentits amb uns fosos en negre […]

El seu autor, Jan Vilanova, qüestiona la veracitat de la història oficial i com molt sovint donem per vàlides informacions que d’altra banda no podem comprovar. Una proposta arriscada amb unes interpretacions magnífiques dels tres protagonistes i una posada en escena sorprenent i efectista. Una proposta que desperta en nosaltres la inquietud per la història que ens expliquen, si bé en algun moment queda desenfocat per la contínua incidència en la personalitat d’un historiador, Marc Bloch, del qual no havíem sentit a parlar i que, sincerament, ens interessa ben poc. En aquest cas tenim dues opinions totalment contraposades, ja que a l’Imma li va agradar força tota l’obra, mentre que en el Miquel no va ser capaç de connectar ni […]

L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, escurçant considerablement la primera versió que va dirigir Joan Font. El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d’espectacle teatral, ja que s’han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre musical: bons actors, alguns excel·lents cantants i mitjans audiovisuals que en molts casos substitueixen les escenografies de cartró pedra per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat. Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en […]