Miquel Gascon Baz

Vint-i-quatre intèrprets, entre actors i músics, ens han presentat aquesta obra mestra del Segle d’Or espanyol i de la dramatúrgia universal de tots els temps. La Compañía Nacional de Teatro Clásico sota la direcció de Helena Pimenta. Carmelo Gómez és un magnífic Alcalde de Zalamea, amb una dicció molt clara i una forma de parlar en vers que no carrega, Joaquín Notario és també un esplèndid Lope de Figueroa amb qui Pedro Crespo estableix un debat dialèctic entre jurament i jurament. També ens ha agradat molt Nuria Gallardo, la filla que ens ha semblat molt convincent en el seu paper. Estem parlant d’un text escrit en el segle XVII i no podem deixar de pensar que els temes que tracta […]

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit. Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta. Les actuacions han estat totes de gran qualitat, i és de destacar que 9 actors interpreten 36 papers. Un vestuari acurat sense ser ostentós perfila correctament cada un dels personatges. Aquest és l’enllaç de la nostra […]

Estem davant una obra en què res no és el que sembla i on ens endinsem en el terreny del thriller amb dos protagonistes, en Sergi (Xavi Sáez), que és metge forense i es prepara per iniciar l’autòpsia de la Raquel (Míriam Marcet), que aparentment s’ha suïcidat amb una sobredosi de barbitúrics. Apareix davant nostre un dels temes més punyents de la nostra societat actual: l’amor possessiu que porta a la violència de gènere. Davant nostre van sortint les veritables personalitats dels dos personatges, una diferència abismal d’entendre la vida, els separa. Un diàleg entre tots dos personatges que a moments és molt previsible i a moments inversemblant però que en general sustenta el clímax de suspens de l’obra i […]

Un espectacle pensat per a nens de 0 a 3 anys que ens ha sorprès i ens ha agradat molt. Hem gaudit de l’espectacle, però potser encara hem pogut gaudir més, del comportament d’aquests petits que vibren amb la música i es comporten millor que alguns adults. La Petita malumaluga és una companyia especialitzada en propostes d’arts escèniques per a nadons i primera infància (0 a 6 anys). Ha creat aquest espectacle musical basat exclusivament en peces musicals dels The Beatles creant una atmosfera on els petits espectadors queden “atrapats”. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gxB

Aquesta obra està inspirada lliurement en la figura de Rafael Rodríguez Rapún, estudiant de mines, secretari del teatre universitari La Barraca i company de Federico García Lorca en els últims anys de les seves vides. Rodríguez Rapún va morir un 18 d’agost de 1937, amb 25 anys. Som testimonis de la trobada de dues persones que encarnen dues visions diferents, un és guardià de l’altre, porta una creu al coll i un fusell. A mesura que van posant paraules a les seves culpes van apropant-se, es comuniquen i s’acaben necessitant a poc a poc per acabar fosos en una gran abraçada. Una vibrant i emotiva proposta que continua plantejant interrogants sobre el nostre passat més recent i el destí dels […]