Marc Ribera

El club Bilderberg, en realitat, no és un club. És una reunió, oficial i documentada, que té lloc, cada any, des del 1954. Aquesta trobada, a la que només s’hi pot accedir a través d’invitació, reuneix caps d’estat, banquers, membres de la reialesa, grans empresaris i directors d’alguns dels mitjans de comunicació més importants del món. És real. Existeix. No és cap mite. El que, tal vegada, ha esdevingut un mite és el tipus de poder que s’hi manega o les decisions que s’hi prenen. Com a mite, és un fenomen del qual se n’han escrit llibres, pel·lícules i, fins i tot, alguna obra de teatre. La proposta que es pot veure aquests dies a l’Àtic 22 del Tantarantana va […]

Hi ha dies en que el món és massa. En que tot sembla alineat a la contra. Dies en que et ficaries dins del llit, sota llençols i mantes, o més abaix encara, i no sortiries més. Germanes és un dels textos més intimistes del cèlebre escriptor i dramaturg canadenc, d’origen libanès, Wajdi Mouawad. El simbolisme i la poètica del seu teatre (que m’atreveixo a comparar amb la de Murakami, en gènere narratiu) li permet transgredir moltes de les normes bàsiques del gènere, com l’existència d’un conflicte. A Germanes, el conflicte és el món. Un conflicte més enllà de l’espai i el temps escènics. Més enllà dels personatges o de l’encontre entre ells. El conflicte és l’existència, la gestió de […]

Podríem definir Romeu i Julieta —també Hamlet— com l’obra impossible. En primer lloc, perquè Julieta té només 13 anys (l’edat de Romeu mai se’ns desvetlla). Podria considerar-se, aquest, un detall banal (res és banal a les obres de Shakespeare) o entendre’s com una circumstància pròpia de l’època quan, en realitat, és tot el contrari: les dones de finals del segle XVI es casaven, de mitjana, als 26 anys. Si no obviem aquest detall i li sumem un altre fet sorprenent (que els protagonistes de l’obra es casen menys de 24 hores després d’haver-se conegut), ja tenim un plantejament que genera moltes incògnites i no menys reptes a l’hora d’entendre i desenvolupar el conflicte d’aquesta historia i, el més important, construir […]

Denis Hope no només va comprar la Lluna l’any 1980. Des de llavors, s’ha enriquit venent-la a troços. I ha acumulat una fortuna que supera els 11 milions de dòlars. També és president electe del primer govern galàctic, redactor de la primera constitució lunar i creador de la seva moneda: el (o la) delta. Els beneficis de la venta de parcel·les a la Lluna —que només es poden comprar en dòlars— els ha invertit en construir un sistema “de propulsió anti-gravitatòria” que, segons afirma, pot accelerar un objecte a 0,99 vegades la velocitat de la llum. Aquest no és l’argument de Fly me to the moon, sinó la història real d’aquest noramericà, nascut fa 71 anys a Nevada, que tan […]

La Sala Beckett decideix apostar per un text valent i creatiu de Ferran Joanmiquel que posa en escena el director i també dramaturg Jordi Prat i Coll amb grans dosis d’imaginació i un desplegament visual, a moments, màgic. Es tracta d’una obra d’allò més interessant perquè el seu contingut és una història que s’atreveix a explorar racons de la imaginació poc transitats i perquè formalment l’autor no ha tingut cap por d’estirar el llenguatge en totes les direccions de l’espai i del temps per capturar allò intangible que només forma part de l’experiència humana i que, precisament per això, ha de ser matèria de tractament teatral. Un diàleg a tres bandes que ens endinsa en el món intern de tres […]