La Sala Beckett decideix apostar per un text valent i creatiu de Ferran Joanmiquel que posa en escena el director i també dramaturg Jordi Prat i Coll amb grans dosis d’imaginació i un desplegament visual, a moments, màgic.
Es tracta d’una obra d’allò més interessant perquè el seu contingut és una història que s’atreveix a explorar racons de la imaginació poc transitats i perquè formalment l’autor no ha tingut cap por d’estirar el llenguatge en totes les direccions de l’espai i del temps per capturar allò intangible que només forma part de l’experiència humana i que, precisament per això, ha de ser matèria de tractament teatral.
Un diàleg a tres bandes que ens endinsa en el món intern de tres personatges que viuen una situació límit i que ens durà de viatge allà on ningú hi ha anat mai abans. Un viatge oníric, sí, però també ple d’elements reals, que connecten somni i vigília, present i més enllà, recollits del pou del subconscient particular de l’autor que, tal vegada, és el mateix que el meu o el de qualsevol espectador que se senti atret a veure Blau.
Espectacle molt recomanable per atrevit, singular, diferent i compromès amb potenciar la nova —i original— creació contemporània, en uns temps en que molts programadors miren cap a una altra banda quan senten la paraula risc.