Josep Maria Ribaudí i Martí

Dos fills van a veure la mare quasi d’imprevist. L’un hi va poc, l’altre mai. Ella, una intel·lectual, viu sola classificant documents de la fundació que van crear amb el seu marit i un company ara també mort. Sola? Doncs no, resulta que ara l’ajuda el fill del company fundador, amb el que al final van tenir moltes diferències. La tensió es palpa des del primer moment i els desacords afloren amb certa brutalitat. A més el fill ajudant era company d’escola d’ells. Què va passar entre els fundadors? I com és que ara ha llogat el fill de l’altra per ajudar-la? Crítica completa » http://bit.ly/2lfcuH0

I això ho dic jo com a expert en temes… diguem… temes caprins, i és que la parella Carles Santos i Jordi Oriol han muntat un espectacle «a partir de Brossa» que fa caure de cul. Un espectacle en el que potser costa una mica d’entrar-hi, però a la que li agafes la mida ja no te’n pots escapar. i es que l’equip d’actors del IT, nou craks de la interpretació, l’expressió corporal, la facial i més n’hi hagués se t’emporten per allà on volen, i en fan de tots colors seguint la vella tècnica del «fot-li que és de Reus». No us el perdeu, us ho passareu molt bé i al sortir us preguntareu «com es pot fer tant […]

Partits de futbol, màquines de confetti, metges tocant la guitarra i gats daurats japonesos de botiga xinesa barata. Res d’això m’ha convençut perquè no m’ha arribat i m’han confós. Tampoc m’agrada que en peces clàssiques canviïn el noms dels personatges pels dels actors; em distreu. Conclusió, més aviat m’he avorrit i m’ha confirmat que Txékhov no és el meu autor predilecte tot i admetre que és molt important per a l’evolució del teatre modern. Crítica completa » http://bit.ly/2qbg3Qe

És el que m’ha aportat —o hauria de dir que no m’ha aportat— aquesta comèdia-drama que està en cartell a la FlyHard. Bon començament amb l’explicació científica de la teoria de cordes, però de seguida ha perdut manxa. Llàstima perquè la idea era bona, però no ha passat d’aquí i ha caigut en discussió darrera discussió mentre passa el temps. La direcció i la parella d’actors han estat bé, però ha faltat gruix. Llàstima. Crítica completa » http://bit.ly/2pUiIvo

Per valorar aquesta obra em veig obligat a mirar-la de de dos punts de vista diferents; només com a obra de teatre no l’he trobat massa cohesionada, excessivament trencada per les aturades i les cançons. Franco Piccino molt bé al piano, però els temes triats m’han semblat «dispars». Com a «testimoni dels fets» l’he trobat molt equilibrada; sense evitar les situacions mes punyents no s’ha caigut en cap mena de sensibleria ni s’ha abusat de recursos per buscar la llagrimeta fàcil, deixant els fets com van ser perquè el protagonista no era el malament que ho van fer uns i altres, sinó com i quant van patir els exiliats, especialment les dones, i és clar, la llum que els va […]