Josep Maria Ribaudí i Martí

No el que està triste y azul de la cançó de Roberto Carlos, sinó el d’Erwin Schrödinger, aquell desgraciat que tanquen en una capsa i diuen que està viu i mort a la vegada. Per cert, m’agradaria saber qui te pebrots per tancar-lo i no sortir malferit. Últimament massa física quàntica al teatre, una matèria en la que quasi ningú hi entén res. En principi l’obra té interès en la fase en que al mur de Facebook hi ha penjada la vida de tot cristo, però després la cosa es complica. Molt bones actuacions de les dues actrius. Crítica completa » http://bit.ly/2tzVag6

Perquè més que interpretada aquesta funció ha estat cridada, i com va dir Sant Nicolau Pistoler no per dir-ho més alt s’entén millor. D’una manera inexplicable l’obre comença parlada en italià, no en algun dialecte calabrès tot i que els personatges són de la ‘Ndrangheta. Al cap d’una estona es passa al català. Motiu? Misteri. La trama té molt poc gruix i es mou una mica, o molt, a empentes i rodolons. S’han autodirigit les mateixes autores i això generalment és perillós, però en una comèdia és de risc alt, tant que penso que s’han fotut la plantofada. Per sort és un DespertaLab i possiblement l’aniran retocant per aquí i per allà i d’aquí a un temps estarà afinada, perquè […]

Cony de Pirates… Han agafat el Somni de Shakespeare i l’han girat com la bossa d’un calamar, i a sobre els ha quedat un menú gourmet, per a gent de paladar fi. L’escenografia (quasi inexistent), el vestuari, el moviment escènic, les cançons i, molt important, la conya fina, ha estat servida en mantells de fil, coberts de plata i la porcellana dels diumenges. Set intèrprets en estat de gràcia no ens han donat treva, movent-se amunt i avall, cantant, assumint més d’un paper… Em trec el barrret per la filigrana i per demostrar que Shakespeare es pot fer de moltes maneres, sempre que es faci bé. Crítica completa » http://bit.ly/2s7ToG0

Un espectacle amb llanterna màgica que esdevé màgic. Una història de tres germanes, un calidoscopi i més coses. Un pianista extraordinari donant suport a tota la història i un il·lusionista que a més de menar la llanterna fa trucs amb calma i autoritat. Una noia expressiva i atractiva que fa tots els papers amb histrionisme controlat. Llàstima que les projeccions s’han fet llargues; una retallada li hauria vingut bé a l’espectacle. Tot i així val la pena; a mi m’ha agradat. Crítica completa » http://bit.ly/2rI6p9s

Pel meu gust massa coses. El càsting, la posada en escena, el vestuari…? El muntatge s’ha fet d’una manera en que ningú s’ha pogut lluir, i com que la culpa al final és del que mana, doncs se l’empalma el director. Ni per un moment pell de gallina, i això en un Shakespeare és pecat mortal. Una altra cosa: aquestes escenografies monumentals que després no podran girar pel territori —la nació, i el teatre «és» Nacional— amb el muntatge inicial, potser s’haurien de reconsiderar, però com deia la meva tieta Enriqueta, això són figues d’un altra paner. Crítica completa » http://bit.ly/2r7pS0h