El més enriquidor de donar veu i espai a les noves generacions de creadores i creadors és que aporten una mirada fresca i trencadora sobre temes que, fins ara, no s’estaven qüestionant prou o només s’havien tractat de manera superficial o tangencial. Un bon exemple és el de la companyia Afflictus que, després d’explorar el cantó fosc de l’amor a Only Love Can Hurt Like This, ha decidit abordar, en aquesta ocasió, les diverses formes de viure les relacions i la vulnerabilitat que sentim quan estimem. Per fer-ho, el grup exposa una sèrie d’experiències doloroses, frustrants o insatisfactòries amb gran honestedat, naturalitat i sentit de l’humor. A vegades, la proposta és dispersa i algun dels seus fragments (com la interacció amb el públic) estan encara en procés de construcció. Malgrat això, resulta molt interessant escoltar la defensa que Let Me Down Slowly fa d’una obertura a les alternatives no monògames des d’un univers poètic, simpàtic i musical. Al final, l’Èric Pons i l’Anna Torrella el que plantegen és un joc que es qüestiona l’hegemonia de l’amor romàntic i això és tan valuós i necessari com innegablement actual.
¡Enlace copiado!