Per considerar-ho un hobbie de jubilació, com em va confessar en una entrevista, Ramon Madaula està demostrant, a poc a poc, que l’escriptura de teatral li va bastant bé. Després d’Ignots, L’electe i Adossats, el reconegut actor torna amb una peça que, novament, juga amb els mecanismes de la comèdia de conflicte senzill, per treure a la superfície, en aquest cas, els draps bruts, les contradiccions i la hipocresia de la burgesia catalana. Es nota que Madaula domina el gènere i gaudeix com a autor dels seus girs, la tensió còmica i que cuida i deixa en evidència, al mateix temps, als seus personatges. L’obra està dividida en tres parts, de les quals la millor és la que el té a ell com a protagonista. La seva presència, el domini del to i el ritme fan del seu duel intel·lectual amb el seu gendre (en la ficció) tot un divertiment. Les següents dues escenes mantenen l’interès, però fan que trobis a faltar que el seu personatge sigui tan central com al principi. En qualsevol cas, Els Brugarol és una peça efectiva i graciosa que s’atreveix a fer una radiografia sobre la idiosincràsia de les classes altes del nostre país com poques vegades s’ha vist. I, a més, ho fa de la manera més intel·ligent: fent que la crítica sembli inofensiva.
¡Enlace copiado!