Gema Moraleda

En mans de la Companyia Solitària, Hedda Gabler d’Ibsen ha esdevingut un text contemporani carregat de ritme i referències pop sobre el que vol dir sentir-se atrapat a la pròpia existència. Amb una Hedda magnètica i carregada de matisos interpretada per Júlia Barceló i una posada en escena senzilla però molt efectiva, és de justícia que Filla del seu pare hagi esgotat entrades a totes les funcions (em diuen que hi ha llista d’espera!). Més informació a Somnis de teatre

Malgrat la magnífica posada en escena i interpretacions de què fa gala L’ànec salvatge, el muntatge no va aconseguir emocionar-me, i tampoc no va aconseguir que connectés amb un text que vaig trobar llunyà, efectista i alié. Tampoc no va ajudar, en la meva opinió, una adaptació allargasada tant en el primer com en el darrer acte, que es delecta en l’estètica sense aportar gaire quant a trama o discurs. En resum, una obra impecable des d’un punt de vista tècnic (com no hauria de ser d’una altra manera al Teatre Lliure), però potser massa grandiloqüent. Més informació a Somnis de teatre

La nena dels pardals es basa en un episodi de la història moderna de la Xina (quan Mao Zedong, en ple Gran salt endavant va decidir exterminar els ocells per evitar que es mengessin les collites) per construir un relat que convida a pensar per un mateix i no deixar-se endur per la veu que més crida. Amb música en directe, unes cançons precioses i originals, un ambient sonor (també en directe) que ens fa creure que estem rodejats d’ocells, dos intèrprets que es transformen davant dels nostres ulls i fan servir tota mena de tècniques (especialment de titelles) per crear els personatges, molt sentit de l’humor i unes projeccions delicades i molt ben integrades, La nena dels pardals és […]

No exagero si dic que Barbes de balena és potser l’espectacle que més m’ha emocionat dels que he vist aquesta temporada. Amb una dramatúrgia impecable d’Anna Maria Ricart, carregada de metàfores, de bellesa, però també de veritats com a punys, una posada en escena preciosa i senzilla i unes actrius que s’hi deixen la pell, El Maldà té ara mateix en cartell una de les joies de l’any. Un text que aborda el que significa ser dona avui en dia mirant al passat, a les dones que ens han precedit i, en especial, a Dolors Aleu i Riera, la primera llicenciada en medicina de Catalunya i l’estat Espanyol. Un espectacle que inclou també música i ball, i esdevé quelcom incomparable […]

Volver a Werther suma al repte d’adaptar una novel·la epistolar del l’any 1774 l’enginy en l’ús de les noves tecnologies. L’heroi romàntic del títol ja no escriu cartes, sinó que es comunica per Internet mitjançant vídeos i balla al ritme de música electrònica. Amb aquesta posada en escena original i sorprenent, i la bona feina dels intèrprets Oriol Escalé i Cristina Martínez, Volver a Werther és un bon exemple de com adaptar un clàssic. Més informació a Somnis de teatre