Gema Moraleda

Fins i tot els estereotips cal actualitzar-los, de manera que, malgrat que encara estem molt lluny d’aconseguir la igualtat entre homes i dones, els tòpics sobre els gèneres vigents l’any 2017 tenen poc a veure amb els dels anys 90 (i encara menys amb els dels anys 70, per posar un exemple). Malauradament, els artífexs d’aquesta suposada adaptació de la comèdia Homes! de 1994 no ho han tingut en compte i han posat en peu un espectacle que neix vell i passat de moda, amb acudits i tòpics anacrònics i una posada en escena que no destaca per res. Totalment prescindible. Més informació a Somnis de teatre

Invisible s’endinsa en el terreny de la ciència ficció per proposar-nos la història de dos personatges que volen esborrar els seus records per començar una nova vida. A ritme de cançons pop amb cert aire dels vuitanta, una escenografia futurista i tres bones veus sobre l’escenari, Invisible és un musical amb una història original narrat amb bon ritme, pensat per distreure’ns i fer-nos passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Dirty Dancing és una d’aquelles pel·lícules que ha esdevingut un mite, i això és perquè l’argument i el muntatge són un delicat engranatge en el que totes les peces són importants. Malauradament, en el seu pas de la pantalla a l’escenari, les peces s’han fet malbé i la maquinària ja no rutlla. Unes coreografies poc vistoses, un ritme lent llastat pels canvis d’escenografia constants, un arranjament musical pobre i avorrit, l’absència d’orquestra i una evident manca de química entre els protagonistes són només alguns dels pecats capitals d’un muntatge que, a estones, més que homenatge, sembla paròdia. Molt decepcionant. Més informació a Somnis de teatre

Després d’atrevir-se amb Shakespeare i Caryl Churchill, Projecte Ingenu es llança en aquesta ocasió a adaptar a Lorca, i ho fa amb una posada en escena plena de bellesa i unes interpretacions fresques, contingudes i elegants. Amb aquests ingredients i la magnífica adaptació de Marc Chornet i Anna Maria Ricart, Lorca ens mira als ulls i ens parla a cau d’orella per explicar-nos una tragèdia plena de capes i matisos, que segueix molt més vigent del que podríem passar. Molt recomanable. Més informació a Somnis de teatre

A Close to Liza, Virgínia Martínez torna a demostrar que és molt més que una bona veu i ens regala un espectacle total, a mig camí entre la biografia, el recital i l’homenatge. Sense ni una paraula de text però interpretant amb el cor cadascuna de les lletres, Close to Liza repassa algunes de les cançons de la diva mentre dibuixa amb encert la seva biografia. Un espectacle que fa posar la pell de gallina, humiteja els ulls i, apunteu-ho, tornarà al Maldà a l’abril. Més informació a Somnis de teatre