Francesc Esteve i Tomàs

El primer que tinc en ment al pensar en Don Juan, és el fet de ser una d’aquelles obres que surts encantat per el que has vist. La màgia per l’escenografia i el lloc de llum perfectament lligat amb la perfecció en que Miquel Gallardo aconsegueix donar vida a tots els personatges. Poques vegades he pogut veure com una titella ofereix una actuació i t’oblides del titellaire. A més, en aquest cas, Miquel dóna vida a la titella a la vegada que actua. Un doble esforç !! Avui a més he tingut la sort de poder assistir a una xerrada amb l’artista i amb la noticia que gràcies a l’èxit que té aquesta proposta han pogut prorrogar fins el 14 […]

Ahir vaig anar a l’estrena de Ronda Naval, i la primera impressió va ser que s’en van sortir força bé. Ens trobem amb una bona col·lecció de personatges posats en el naugragi de Panoràmic. Una excusa per explicar una visió de la vida (diguem’ne un xic surrealista). Un home corrent, una bleda, un capità amb principis, un hipnotitzador … i un parell de personatges més. Amb molt moviment, canvi de vestuari van poder realitzar el trasllat de la novel·la a l’escenari. Tot i la complexitat del llibre, s’han quedat la part divertida i desconcertant. I tinc un dubte un cop vist l’obra…

Un altre cop al Teatre de l’Aurora s’avança a l’hora de programar, i hem pogut portar a les Antonietes amb aquesta nova versió d’un Tramvia anomenat desig. Una de les millors opcions per arrancar aquest 2016. La història de les germanes Blanche i Stella Dubois. La primera ancorada en el passat, i el turment que va passant. Una obra de personatges neuròtics i turmentats que viuen condemnats pel maleït somni americà. La jove companyia Les Antonietes torna amb un dels clàssics desprès de realitzar-ho amb Stockmann i Vània , ara tornem a la reflexió sobre la condició humana. Genial el treball que realitzen Annabel Castan i Mireia Illamola, cada vegada que les veig amb les Antonietes no defrauden. A més…

Difícil ho tenien a l’hora de realitzar un musical amb una de les joies del cinema. Han convertit una de les sàtires de Billy Wilder en un musical que promet. Tot i s’ha de dir que ja va estrenar-se a Broadway mantenint el guió de Wilder i Diamont. Tot i que no tenim les rèpliques de l’obra cinematogràfica, tenim un parell d’hores de jazz, comèdia i bones actuacions. Segur que repetirem A més…

Un projecte que pot semblar magnífic, amb moments realment poètics però es queda aquí. La soledat, refugiats, uns nàufrags a la recerca d’aquell missatge d’esperat. Convertint l’escenari en el mar, amb una escenografia impressionant. Però el que a vegades semblava magnífic amb l’escenari com a mar de fons, d’altres juga en contra en els moments més íntims. Amb unes titelles que transmeten ternura i soletat, s’ha de dir que els he vist sense cap ànima. Tota una pena. A més..