Tota una sorpresa, primer poder descobrir una nova sala a Barcelona que encara no la coneixia (La Badabadoc) i amb una proposta com aquesta.
Amb un inici que pot ser poc prometedor, una reunió de pares en un jardí d’infants. I la forma de poder coordinar tot el que afecta als seus fills. A partir d’aquí, deixem de pensar en els nostres fills i comencem a parlar de nosaltres mateixos. Definicions de liders, de secrets, fustracions, treball en equip i la recerca del poder.
Un fidel retaule de la societat en que vivim. És un treball on l’obra et transporta per confrontacions sense adonar-te i de mica en mica la comèdia que estem veient es transforma en alguna cosa menys dolça.
L’espai molt innocient. Una sala d’un jardí d’infants. On tot és minuatura, cadiretes i taules que fan que els adults a vegades es veigin incomodats. On cada actor ha de rebaixar quan li tenen que replicar les seves accions. Fins i tot podem veure com la seva dignitat és veu infantilitzada en alguns moments.
Una obra excel·lent on es veu el rodatge que porten a sobre. Amb molt bona dramatúrgia i direcció. Podem veure com els personatges sempre tenen una acció important, tot i no ser el centre en aquell moment. Es pot veure que sempre estan fent alguna cosa i l’espectador podem anar observant a tots els integrants que no queda res aturat. Molt més a Inquietuts