Primer vaig tenir la sort de poder veure un pasi per molts poc d’aquesta funció. I ahir ja vam poder veure l’estrena al Maldà. Un espectacle que ens parla d’Andrés Villarrosa, un músic una mica tronat que va existir i que recuperem per les nits golfes del cap de setmana.
Amb un magnífic Oriol Genís i un alter-ego Andrés Villarrosa. Inicialment la funció comença amb retard, força retard ja que l’Andrés no ha arribat i encara no sabem si podrà assistir, segons sembla aquest Andrés Villarrosa és un personatge una mica extravagant. I no és la primera vegada que ho ha fet.
Amb això, tenim a l’Oriol (el pobre ha fet tot el possible tenir un bolo de l’Andrés al Maldà ) en un escenari nú i tot preparat per la seva nova volada, però no tenim a l’estrella. Ens comença a comentar com aquest extravagant Villarrosa ha fet tot per arribar on es.
Andrés Villarrosa etiquetant com un dels subproductes de la modernitat, com a personatge “escombraria” basat en els antics cantants clàssics ara va oscil·lant entre una elegància insuportable, una sofisticació inexistent, i un tuff del segle passat.
Interactuant amb el públic i a la vegada amb el mateix dramaturg, ens va explicant amb un punt de vista molt cabareter amb moments força hil·larants.