Francesc Esteve i Tomàs

Ahir vespre vam assistir a l’estrena de KRÀMPACK, el que sembla que podria ser un dels espectacles que més en parlarem durant les properes setmanes i que amb tota seguretat serà un èxit. O aquesta va ser la meva primera impressió quan vaig sortir del teatre. En aquesta proposta, han volgut recrear els mateixos personatges i copiar la forma de parlar i moure els personatges i actors originals. Aquest és un punt a favors per a tots els fans de PLATS BRUTS i dels actors Jordi Sánchez i Joel Joan. La proposta de Kràmpack d’aquesta temporada es va estrenar al Teatre Aquitània de Barcelona. Protagonitzada per Jaume Casals (La Riera i Festival Píndoles), Lídia Casanova (Paradise), Àlex Ferré i Mikel […]

La Sala Fènix estrena la seva nova temporada, i sembla que va ser ahir i ja porten 7 temporades de treball per portar una sala petita a Barcelona. Però any rere any tenim una programació que sempre hi ha ganes de veure que ens presenten. Aquest cop comencem amb Blackface i altres vergonyes la proposta que he anat a veure i que és l’inici ja que hi ha ganes de veure les altres propostes que ens han preparat. Tot i anar el passat dijous, per culpa de la Fira de Tàrrega no he pogut donar la meva opinió fins ara. El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant […]

Jacuzzi, escrita i dirigida per Marc Rosich i amb música original de Clara Peya, és un musical de butxaca que hem pogut anar a veure a la Sala Flyhard. Una comèdia protagonitzada per una política d’esquerres i ecologista, que guarda un parell de secrets que no vol que transcendeixin: malgrat que ella sempre s’ha ventat de viure en un barri popular i no sucumbir a luxes, s’ha instal·lat a casa seva un jacuzzi. Els tres personatges protagonistes és una petita caricatura de la realitat (política i social) que tenim. Fins i tot el Ramón, Ramona i Ramonet (tots tres protagonitzats per Oriol Guinart) és el contrapunt als polítics i a un segment de la societat. Si no vaig errat, és […]

Aquesta setmana hem pogut programar «Un obús al cor» al Teatre Aurora d’Igualada. Una d’aquelles obres que s’ha de veure i que s’ha d’aprofitar quan comença a fer representacions fora dels teatres de Barcelona. Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el […]

Nom, l’últim treball de Cesc Gelabert, és un diàleg multipolar, sense jerarquies, entre els intèrprets / ballarins, el músic, la il·luminadora, el coreògraf i la dissenyadora de vestuari tal com ens va comentar el propi Cesc a l’inici de la funció. Enmarcat en el cicle de dansa contemporània programat pel TNC, és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, una càpsula específica per a l’espai concret, amb improvisacions i matisos diferents en cada sessió. La improvisació en la dansa és igual que en la música. Quan es manté una confabulació amb un bon guió i unes directives prèvies, es produeix la màgia. I en aquesta proposta cada element dansa, música, llum i vestuari és van unir. Una técnica de creativitat […]