Proyecto Don Juan o la seducción del siervo es proposa explorar el tema de les noves masculinitats a partir de la figura del Don Joan. Un text de Mar Gómez Glez a partir del clàssic El burlador de Sevilla y convidado de piedra.
Tornem a Dau al Sec i ens estrenem en aquest 2024 amb aquesta obra.
Juga amb el text clàssic i trencant la quarta paret parlant sovint amb el públic i sortint dels seus personatges. Tot per parlar de la societat actual i de la nova masculinitat envers el Don Juan totalment arquetip que s’aprofita de les dones .
Els actors protagonistes són Pep Muñoz en el paper de Don Juan i Santi Monreal com el servent Catalinón i altres personatges. Al muntatge apareixen altres personatges que interpreten els mateixos protagonistes. Una gran feina de Santi Monreal que va d’un personatge a l’altra sense problemes i amb un vestuari adient en cada moment. Una mica exagerat en segons quines escenes, i on és difícil entrar en el muntatge.
Aquí el Don Juan deixa de ser el seductor que tothom coneix i es converteix en un fantasma de si mateix. On podem veure les febleses inicials. Volent realitzar un gir en la comèdia i amb un punt de crítica de la hipocresia de la masculinitat mal definida.
Hi ha moments que l’obra flueix i la gaudeixes, però d’altres on et trobes en entrebancs que t’allunyen una mica del que veus. Arriba un moment en què el fantasma del Don Juan t’arrossega en la seva pròpia realitat, de denúue ue ncia i reivindicació però sense aprofundir gaire. El discurs queda una mica diluït.
Si voleu veure la resta de la meva opinió us deixo aquest enllaç