Dera Gé

Després de l’èxit obtingut fa un parell de temporades, vaig decidir anar a veure aquesta obra. Jo no soc el tipus de públic per aquest tipus de comèdies, almenys no per la versió actual, si és que l’han canviada. Té moments divertits, la premisa té la seva gràcia amb la idea del «urbanita» que ha de decidir marxar a viure a un poble de Terol perdut a la muntanya. Però a mi no m’ha agradat el text, que l’he trobat repetitiu, molta redundància, s’han allargat i repetit diàlegs, no he entès el missatge de l’obra: què ens vol ensenyar? I alguns «discursos» quasi ficats amb calçador: feminisme, habitatge… No ens ha arribat. Ha quedat com una comèdia més. Per això […]

Bellesa i pura poesia corporal i sonora. Un espectacle en que s’uneixen música electrònica, instruments, cos, llums, direcció, estètica… és una obra mestra. Et transporta a un espai obscur i poc amigable, reprodueixen a la perfecció personatges desagradables. Recomanable llegir el llibre abans per no perdre’s cap detall. Millorable només en la dicció que es perden paraules, però davant del que representa aquesta obra d’art, és el mínim dels mínims. Complicitat de veu,música i cos digne de veure.

Molt emocionant, impactant de veure.Una producció de 10. Em va encantar. L’única crítica que faré (en mi salsa), és que no hi ha cap actor d’origen àrab.

Vaig decidir anar a veure Kramig per l’Anna Moliner, que en soc una fan declarada! Està fantàstica. Però el Biel Duran està increïble també, fan un duo molt bo. A nivell de casting crec que els dos perfils encaixen molt bé, tenen energies bastant oposades i això aporta molts colors. En quant l’obra en sí, t’ho passes bé i et rius, no deixa de ser una comèdia amb un tema del que ja se n’ha parlat bastant, és a dir, hi ha poca novetat. Haig de dir que hi ha moltes redundàncies i que al final es fa repetitiva. Hagués preferit més curta i al gra. El final previsible i una mica innecessari potser… però bé, una obra amb la […]

Ja et poden agradar més o menys les seves propostes, que sempre, absolutament SEMPRE, sortiràs amb ganes de menjar-te el món i sobretot de canviar-lo… podem canviar el món a través del teatre? Aquesta pregunta es planteja des d’un inici, però no només aquesta, sino moltes que els que formem part del gremi actoral no només fem sino que argumentem, desenvolupem, critiquem i després, sentim, hipòcritament, que només amb això ja formem part activa de la revolució per un món millor. «La superioritat moral dels artistes». Temazo. Quin pal i què real alhora. Tot això amb una paranoia d’espais, de personatges, d’encreuament de personalitats… riures assegurats. Molt bona feina.