Dera Gé

El Peix Daurat és un testimoniatge dur i cru d’una noia que de molt jove ha viscut l’episodi de la bogeria, fins el punt d’internar-se al famós hospital de Sant Boi. El monòleg és una explicació de la seva experiència: des de les «bogeries» que experimentava fins a l’actualitat. Naixem boges o els traumes que hem viscut i borrat de la nostra memòria ens hi tornen? El trastorn és algo aïllat o tots en patim algun al llarg de la nostra vida? És un monòleg d’acceptació i valent. Trencador amb els estigmes de la societat sobre què és la bogeria, qui son els bojos, com ens els imaginem… Ho fa des de la narrativa sincera i sense entrar en el […]

Aneu-hi. Son masses coses: creativitat, text, missatge, interprets,naturalitat… Son 6h d’obra que tenint en compte que jo m’agovio bastant en espais tancats només vaig sortir una vegada per respirar (es permet !!). És cert que son 6hores que demanen estar despert per la profunditat dels textos que son molt bons i intensos també. Potser es podria anar rebaixant una mica a moments per poder estar atents tota l’estona. La posada en escena, el vestuari o «no-vestuari», la vulnerabilitat i la viscelaritat … tot plegat en fan una obra d’art. És preciós de veure. Una aposta arriscada però els aplaudeixo per fer un espectacle de 360º. Els hi desijto molta sort trobant altres espais en els que se’ls hi permeti presentar […]

Aiaiaiaiai.. no tinc paraules per aquesta obra d’art. Sí, son 5h30, però ni te n’adones. Son textos viscerals, escrits des de les emocions més primitives de l’ésser humà. En els que es barreja l’amor amb l’odi i amb els gelos. El tracte poetic que dóna a aquestes emocions et convida a perdonar-les, a entendre-les, a empatitzar amb qui les pateix, tot i que siguin la base, en molts casos, de la pròpia crueltat humana. Una crítica constant a la hipocresia humana: el que veu però no mira; el que sent però no escolta; el que parla però no pensa. Tota aquesta proposta guiada per una història de desamor en la que des d’un inici ja coneixem el seu objectiu: que […]

On estàn els limits? Se’ns qüestionen els límits des dels dos costats: el del professor de natació que fa un petó a la galta a un nen petit que té por, suposadament des de la innocència, per calmar-lo, i, de l’altre costat la completa irresponsabilitat per part d’un grup de pares que sense valorar la possible innocència d’aquest gest acaben enfonsant la vida del professor a través de les xarxes fins el punt de carregar-se la seva carrera professional acusant-lo de pervertit i pederasta. Ja com a text és potent. És una bona història, ens planteja un bon debat. El plantejament de direcció està ben enfocat. Les llums i les escenes repetides des de diferents angles aporten dinamisme a la […]

Quines ocurrències! És divertit, fàcil, et rius… Crec que falta una mica de connexió entre els diferents escenaris que ens plantejen però t’ho passes molt bé i tenen un control del cos magnífic. Uns genis. Els efectes especials de so i llums molt encertats també. La comèdia en el més mínim detall.