Dera Gé

«Dones valentes» és l’adaptació del llibre de la Txell Freixas, en la que ens presenten les diferentes històries de diferentes dones, mitjançant les preguntes i entrevistes de la Txell, representada per la Iria del Rio. Els textos son desgarradors. La força del text és el que et fa intentar mantenir-te en alerta del que està passant. Malauradament però, no s’acaba de connectar ni d’empatitzar amb el que s’està explicant. Considero que aquesta obra cau en el gran perill de voler parlar de coses que no van amb els/les creador/es. No hi ha essència. I tampoc queda clar el concepte. Es preté fer una obra documental o artística? Quina és la proposta? En quant l’escenografia, esteticament molt bonica però desaprofitada. A […]

A GORDAS et trobaràs dues actrius fent paròdia de totes les situacions absurdes en les que es troben només per ser GORDAS. Amb molta crítica a les maneres de fer, de pensar i de funcionar la societat per raons estètiques, ens porten gags amb humor i amb molt de ritme. Un llenguatge de la comèdia molt clar, tot i que caricaturitzat i una mica passat de voltes en algun moment. Pel meu parer, al ser gags amb pocs canvis en quant a registre, es fa una mica llarg i intens. No dóna moments de respir per poder empatitzar amb el que estàn explicant. Recomanable si el que vols és riure una bona estona i t’encaixa el format gag.

Una proposta brillant, dirigida no només a joves, sino també a educadors, pares i a tothom en general. Som a l’institut i, en una hora d’obra, assistim a varis dies de classe sobre La plaça del diamant. Per no dir gaire més, només comentar que la Maria Mingorance ha creat aquesta peça amb molt de tacte i està fantàstica en la interpretació. Molt recomanable! Aneu-hi i, si teniu joves aprop, si us plau, necessari que vegin l’obra. És el nostre deure com adults ajudar a que aquest tipus d’obres puguin tenir el seu recorregut.

Tooooots robem! Això ho tenim clar i ells també ho tenen molt clar. Ara bé, perquè hi ha lladres admirats i d’altres despreciats socialment? La corrupció és TAL embolic que en pots treure una comèdia/paròdia només parlant de les ments enrevessades dels cobejosos, i de tots els costats!! Un text magnificament ben defensat per uns actors esplèndids. La funció no perd el ritme (només en alguna escena, que allarga la funció i sobretot la última que no m’ha quedat clara la finalitat), i et rius constantment de lo fort i real que és, de lo petits que som, de com ens deixem enredar, de lo vulnerables que som davant d’aquesta impunitat absoluta. Molt recomanable si vols passar una molt bona […]

L’Andrea i la Lisa son unes feres de l’escenari. Si amb «La resta de les coses» ja ens van demostrar que son unes bèsties, aquesta vegada no es queden curtes i ens proposen una representació d’un procés de creació propi en el que ens conviden a ser testimonis de la seva relació d’amigues des de ben petites i com ha anat evolucionant la seva relació fins ara i ens plantegen una primera pregunta: què és el teatre físic? I des d’aquest procés de creació ens ho enssenyen i ens ho expliquen, sempre des de l’humor que és constant. És dança, teatre, clown, un mix de tot junt? Què és? I després, entre introspeccions, converses pendents, algún retret light, somnis, objectius […]