Per passar la tarda

Després de l’èxit obtingut fa un parell de temporades, vaig decidir anar a veure aquesta obra. Jo no soc el tipus de públic per aquest tipus de comèdies, almenys no per la versió actual, si és que l’han canviada. Té moments divertits, la premisa té la seva gràcia amb la idea del «urbanita» que ha de decidir marxar a viure a un poble de Terol perdut a la muntanya. Però a mi no m’ha agradat el text, que l’he trobat repetitiu, molta redundància, s’han allargat i repetit diàlegs, no he entès el missatge de l’obra: què ens vol ensenyar? I alguns «discursos» quasi ficats amb calçador: feminisme, habitatge… No ens ha arribat. Ha quedat com una comèdia més. Per això dic i repeteixo que no soc el public. El públic s’ho ha passat molt bé, així que recomano per persones que estiguin buscant una comèdia amb la que passar la tarda. Això sí, m’ha agradat especialment la Gemma Martinez que actúa des de la naturalitat absoluta. I m’he cregut molt la relació de germans amb al seu germà bessó.