David Elfa Novoa

El Teatre Borràs ha estat un espai d’èxit per a moltes comèdies teatrals, les quals han estat en cartell un bon grapat de mesos. L’última és Sota teràpia, la qual ha funcionat molt bé durant mesos, tot repetint l’esquema de les anteriors. No obstant això, el text pretén anar més enllà de la simple comèdia, amagant un rerafons social que no desvetllaré pels que encara no l’han vist. Tot i això, l’obra segueix el mateix esquema que les seves predecessores i es troba faltar risc en ella, optant per seguir la mateixa fòrmula fins al final i provocant en l’espectador una sensació de deja vu. En aquest sentit, l’obra funciona i compleix amb el seu comès, però li manca personalitat per tal de diferenciar-se d’altres productes […]

Les bodes, la televisió i l’òpera, per dir només algunes temàtiques, han passat pel filtre de La Cubana al llarg de les gairebé quatre dècades d’èxit de la companyia, sempre aportant una manera de fer molt pròpia que ha generat el seu segell personal dins del món teatral. En aquesta ocasió, toca revisar els musicals de gran format, de concepció autòctona, els quals malauradament no abunden en la nostra cartellera. Naturalment, l’espectador no assistirà a una funció habitual del gènere, ja que La Cubana s’encarrega de posar tot potes enlaire i d’integrar al públic en l’obra durant tot l’espectacle, sent un personatge més de la funció. Realment, la fòrmula resulta repetitiva, però s’ha de recòneixer que són uns autèntics mestres en aquesta […]

Torna a la cartellera teatral barcelonina l’autor francés de moda i, en aquesta ocasió, ho fa abordant la figura matriarcal. Sens dubte, el punt de partida de l’obra és realment suggerent, el qual dona per escriure un gran material d’introspecció de personatges i per plantejar una història altament interessant. Malgrat això, Zeller es queda a mig camí i se’n va cap a la deriva a l’hora d’aprofundir en el món intern de la protagonista, resultant tot massa caòtic, no només de la pretesa navegació per les entranyes del personatge, sinó a nivell narratiu, el qual confon a l’espectador i l’allunya del món introspectiu que es pretén mostrar. Tot i això, Andrés Lima aconsegueix evocar les sensacions i emocions que viu la protagonista més enllà de […]

Shakespeare és una font infinita d’inspiració, ja sigui a partir del seu treball o de la seva figura. Malauradament, partir d’una base excel·lent no garanteix uns bons resultats i els homenatges poden quedar a mig gas, com ha succeït amb aquesta obra. Sens dubte, es pot comprovar un gran treball i esforç al darrera, però la proposta no acaba de funcionar, navegant a la deriva entre gèneres oposats que no acaben de trobar el seu encaix. En aquest sentit, ens trobem amb l’humor habitual d’en Joan Pera, l’anterior al mostrat a L’Avar, i que en aquesta ocasió fa tàndem amb Carles Canut. Els incondicionals de l’actor no hi ha dubte que gaudiran una estona, podent apreciar la bona química que hi ha entre els dos actors; […]

Un cop més, el Teatre Gaudí torna a fer les delícies dels amants dels musicals, portant-nos en tota la seva esplendor una de les joies de l’Off-Broadway… i ja van unes quantes! Es tracta d’un musical que fa deu anys va arrassar als premis Tony i que en el seu repartiment original comptava amb els ara televisius Lea Michele (Glee) i Jonathan Groff (Looking, Hamilton). Tornant al present, la posada en escena barcelonina destaca per la seva creativitat i pel seu bon saber fer a l’hora de construir escenes. D’altra banda, la part vocal brilla en els temes que les veus sonen individualment, però agafa el seu màxim esplendor en els temes corals, aconseguint una fusió de veus i registres meravellosos. […]