Shakespeare és una font infinita d’inspiració, ja sigui a partir del seu treball o de la seva figura. Malauradament, partir d’una base excel·lent no garanteix uns bons resultats i els homenatges poden quedar a mig gas, com ha succeït amb aquesta obra. Sens dubte, es pot comprovar un gran treball i esforç al darrera, però la proposta no acaba de funcionar, navegant a la deriva entre gèneres oposats que no acaben de trobar el seu encaix. En aquest sentit, ens trobem amb l’humor habitual d’en Joan Pera, l’anterior al mostrat a L’Avar, i que en aquesta ocasió fa tàndem amb Carles Canut. Els incondicionals de l’actor no hi ha dubte que gaudiran una estona, podent apreciar la bona química que hi ha entre els dos actors; però a qui busqui alguna cosa més, es trobarà amb una proposta que es fa molt llarga i pesada, malgrat els 85 minuts de durada. Així, l’obra no acaba de crear una atmosfera idònia a la que submergir l’espectador, malgrat l’excel·lent música en directe dels Berros de la Cort, la qual s’ha de dir que s’insereix en l’espectacle de forma bastant forçada.
En diverses ocasions, s’ha intentat aprofundir en la figura dels personatges secundaris humorístics i ens han regalat grans obres al respecte. De fet, la majoria de les vegades s’ha optat pel drama i el to seriós per dibuixar el contrast. Tot i això, en aquesta ocasió, s’ha apostat per un tipus de comèdia que no acaba d’ajudar a la intencionalitat de la proposta, allunyant-nos d’aquests personatges i submergint el nostre propi interés per la temàtica plantejada.