David Elfa Novoa

Dir que Carmen Machi és una actriu tot terreny i una bèstia escènica no és cap secret, cosa que hem pogut comprovar en les nombroses visites que ha fet l’actriu madrilenya a la nostra ciutat. Amb aquesta obra, ho torna a demostrar, arribant fins al punt que ella es converteix en la seva ànima i aconsegueix salvar un text que acaba resultant poc sòlid. En aquest sentit, la idea de partida esdevé molt interessant, aconseguint trobar un filó suggerent que atrapa a l’espectador. Així, la primera part de l’obra està farcida de bones idees, trobant-nos amb una proposta que planteja interessants reflexions al voltant de la política, la cultura i la psicologia social. Malauradament, el desenvolupament d’aquestes idees, al fusionar-se amb la trama, […]

Aquesta obra ha estat una grata sorpresa en la recta final de la temporada per a tots aquells que no la vam poder veure l’any passat i per aquells que volen repetir (i amb raó!!!). Així, ens trobem amb un text i una posada en escena perfectament fusionades per Saara Turunen, tot fent un desdoblament de l’artista i la seva vida familiar des d’una mirada interna i permetent-nos conèixer les seves emocions i pensaments. Per aconseguir-ho, utilitza un estil molt adient en el que el surrealisme esdevé tremendament proper, dotant a l’obra d’una gran personalitat i força. A més, Turunen atorga a l’espectacle ritme i sap perfectament quan incloure nous elements teatrals per a que aquest no es perdi, traspassant el propi text […]

En termes generals, la realitat laboral dels nostres dies estaria envoltada d’uns nuvols negres que ens faria mirar-la de forma negativa. Però, per què no riure’ns d’ella encara que sigui per una estona? Això ens proposen Álex Martínez i Andreu Rami, centrant-se en l’àmplia tasca dels autònoms, però reflectint una realitat en la que tots en podem veure reflectits d’una manera o un altre. En aquest sentit, juguen amb encert amb una història i uns personatges molt propers que ens fan riure i que, si volem, també ens poden fer reflexionar al voltant de la situació que viuen i/o vivim, sempre a partir d’una posada en escena senzilla, però molt efectiva. De fet, els dos actors i creadors de l’espectacle […]

Fora del nostre país, hi ha una gran confiança en els nens a sobre l’escenari, deixant-los portar tot el pes d’una obra i demostrant-nos que són totalment capaços de fer-ho. No ens enganyem, això gairebé no passa a casa nostra i són contades les ocasions en què ho podem veure, llastimosament. Per això, entre molts altres motius, obres com aquesta resulten una alenada d’aire fresc i una manera diferent de veure i sentir el teatre. D’altra banda, la posada en escena esdevé impecable i original, mantenint una directa simbiosi amb la mateixa història que es narra. Així, tenim teatre dins del teatre (amb la opció d’estar alhora també dins del cinema), una realitat vista per actors que alhora són personatges o un paral·lelisme entre […]

Molts dels musicals que ens arriben actualment ho fan amb el comodí d’apostar sobre segur, tot refugiant-se en alguna història coneguda o en productes habituals, ja siguin pel·lícules, grups musicals o d’altres similars. Per això, s’agraeixen apostes com aquesta, la qual d’entrada arrisca sense vendre’s com allò que ja hem vist tantes vegades i oferint un punt de partida original dins dels musicals. Tot i això, l’obra té els seus encerts i les seves mancances, però sent en tot moment una proposta que ens fa passar una bona estona, gràcies especialment a unes bones veus, a uns temes musicals complaents i a una història lleugera amb la que ens deixem emportar sense gaires complicacions. Per contra, la història que se’ns presenta esdevé massa impersonal i beu constantment d’altres fonts […]