Todo lo que necesitas para ir al teatro

La mare: Una mare perduda

La mare
11/02/2017

Torna a la cartellera teatral barcelonina l’autor francés de moda i, en aquesta ocasió, ho fa abordant la figura matriarcal. Sens dubte, el punt de partida de l’obra és realment suggerent, el qual dona per escriure un gran material d’introspecció de personatges i per plantejar una història altament interessant. Malgrat això, Zeller es queda a mig camí i se’n va cap a la deriva a l’hora d’aprofundir en el món intern de la protagonista, resultant tot massa caòtic, no només de la pretesa navegació per les entranyes del personatge, sinó a nivell narratiu, el qual confon a l’espectador i l’allunya del món introspectiu que es pretén mostrar. Tot i això, Andrés Lima aconsegueix evocar les sensacions i emocions que viu la protagonista més enllà de les paraules, tot fent un hàbil ús dels diferents elements en escena i a través d’una bona direcció. De fet, aquesta aconsegueix que l’obra vagi captant la nostra atenció i que ens trobem amb fragments interessants, malgrat les grans mancances del text i de moments interpretatius excessivament sobreactuats. En aquest sentit, la primera part esdevé realment interessant i és una llàtima el camí pel qual finalment opta l’obra, perdent-se en si mateixa i no deixant mostrar els encerts que havia plantejat de bon inici.

← Volver a La mare