David Elfa Novoa

La guerra de sexes ha estat sempre un tema recurrent en el món de les arts, de la mateixa manera que també ho estat el la jove actriu disposada a tot per triomfar. Què passa quan barregem tots dos, li afegim un petit toc de thriller i els portem a l’extrem? Doncs que ens trobem amb Venus in Fur, una obra que no ens deixa en cap moment una sensació de deja vu, tot i tractar aquests temes recurrents. Malgrat això, es tracta d’una obra amb molts matissos i segurament caldrà una segona visita per acabar de pair-la com cal (potser la versió cinematogràfica de Polanski, que arribarà d’aquí poc als cinemes, podrà ser l’excusa per tornar a revisar el […]

La companyia Jasmin Vardimon ens ha portat a la ciutat l’espectacle creat el 2008 per commemorar els deu anys de vida de la cèlebre companyia a partir de fragments d’anteriors obres seves. Precisament és aquesta fragmentació la que enterboleix el resultat final de l’obra, ja que aquesta fusió d’escenes inconnexes fan que el ritme de l’espectacle es perdi i, pitjor encara, que els diferents estils narratius d’aquestes no acabin d’encaixar uns amb els altres. Tot i això, la gran majoria de les escenes són brillants, les quals convinen amb encert l’audiovisual i el teatre físic. A més, les coreografies grupals són d’una gran bellesa visual i transmeten una marcada personalitat gràcies a un humor molt característic i a una posada […]

El paral·lelisme entre ficció i realitat a la vida quotidiana sembla força evident, tot i que sovint no som conscients de fins a quin punt es poden arribar a trepitjar. Precisament, aquest és un dels temes principals que planteja Fréderic Sonntag a la seva obra i ho fa a través d’una estructura original i molt efectiva de cara a entretenir i fer reflexionar a l’espectador al mateix temps. A més, «George Kaplan» conté molts altres temes com el funcionament intern dels grups, el poder, el control, la societat antisistema, la democràcia, els mites i les icones o les relacions, per exemple. Així doncs, podem dir que l’estructura d’aquesta obra és metafòricament similar a la d’una ceba, ja que a mesura […]

Vaig tenir el plaer de veure un dels assajos oberts d’aquesta obra en la mateixa sala on es va crear. Segurament, com a espectador, no és el lloc més idoni per presenciar un espectacle, però sens dubte és una experiència insòlita i molt agraïda per als amants del teatre, en la qual el propi local transmet una màgia especial cap al propi espectacle, mostrant una simbiosi entre tots dos. Certament, no vaig poder gaudir de la seva il·luminació o dels altres recursos que finalment es podran presenciar dalt de l’escenari, però puc dir que no cal cap mitjà tècnic per comprobar la força de la posada en escena de «Jo mai», la qual omple cada racó de la sala gràcies […]

Pot semblar contradictori incloure l’adjectiu «bona» per descriure una obra i, per contra, només atorgar-li dues estrelles (o aplaudiments). En aquest cas, considero necessari diferenciar la magnifica reproducció d’un document històric que ha aconseguit fer aquesta companyia i el gairebé nul joc teatral que es pot veure sobre l’escenari. Així doncs, el treball actoral per mimetitzar el programa radiofònic és molt alt, de la mateixa manera que ho es l’escenografia utilitzada i l’intent de fer sentir l’espectador que està escoltant aquell programa, gràcies a uns auriculars i un transistor que se li proporcionen abans d’entrar a la sala. Sens dubte, ens trobem davant d’una gran reproducció que vol ser completament fidel al document sonor original per tal de transmetre a […]