‘Simone’, una comèdia sobre poder i gènere de Daniela Feixas

Redacció

Què passaria si, de forma espontània i radical, la natura comencés a reaccionar davant els desequilibris que la humanitat ha creat i que posen en perill la supervivència del planeta? Aquest és el punt de partida de Simone, una comèdia escrita per Daniela Feixas i dirigida per Ramon Simó que es pot veure aquests dies a la Sala Muntaner de Barcelona.

Simone explica la història d’un fictici ministre de justícia que, el dia en què el parlament ha d’aprovar un nou paquet de lleis, clarament, masclistes i discriminatoris, es desperta convertit, per art de màgia, en una dona. En paraules de la mateixa autora, «l’obra vol reflexionar sobre la idea que ser dona és una construcció social».

Segons ha declarat en roda de premsa, la idea per aquest argument, va sorgir en l’època en la qual Alberto Ruiz Gallardón era ministre de justícia i va voler aprovar una llei que penalitzava l’avortament. La realitat, doncs, ha servit, en gran part, com a font d’inspiració per a aquesta història, aparentment, fantàstica: «De fet, les línies de diàlegs més fortes respecte a les dones o l’homosexualitat han estat extretes de declaracions reals de polítics del nostre país i de països veïns».

Ramon Simó, director del muntatge, considera la proposta com «una comèdia màgica, una mica en la línia del realisme màgic de la literatura. És una metàfora còmica sobre una realitat molt dura: la realitat de les dones en el món contemporani», ha declarat.

L’actriu encarregada d’interpretar aquest personatge és Tilda Espluga. Per ella, ha estat un repte el fet d’assumir dos gèneres en un mateix paper tot i que «curiosament, m’ha resultat més fàcil fer d’home que de dona. És en aquesta dimensió del personatge on m’he sentit més còmode», explica.

Feixas es mostra molt satisfeta amb el muntatge que ja es va presentar el passat mes d’octubre al Festival Temporada Alta de Girona, sense renunciar a una certa modèstia: «D’alguna manera, jo no he creat res de nou. M’he inspirat en grans autors com Kafka o Virginia Woolf per fer un joc molt divertit i crític que espero que serveixi per fer una reflexió col·lectiva», conclou.

Artículos relacionados

'Opening night' de La Veronal: un homenaje al teatro

Esta primavera se ha vivido un tramo final de temporada difícil, con salas inusualmente vacías, que ha hecho aún más complicada la remontada pospandemia. Coincidiendo con el Día Mundial del […]

Del arte a la vida, 28 pasos y medio

Quizá el mayor sueño de todo artista sea crear una obra que permita reconciliar las artes sin jerarquías. Y tal vez esta empresa no sea posible sin tener en cuenta […]

Stephen Sondheim, el arte de hacer musicales

Decir que la obra de Stephen Sondheim marca el inicio del teatro musical moderno no es ningún superlativismo gratuito ni exageración fruto de una devoción que, vista de fuera, pueda […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario