Simone

Esta es una comedia con un toque fantástico, pero con un trasfondo de realidad que la hace muy actual. La premisa inicial es realmente chocante, y a partir de aquí se inicia un discurso feminista y reivindicativo… aunque nada aleccionador. El gran acierto de Daniela Feixas es el de utilizar la comedia y el de exponer, en primera persona, las dificultades con las que se encuentran las mujeres todavía a día de hoy. La premisa de cambiar de sexo a un político de derechas es realmente original, y el hecho de enfrentarlo a la presión social y a la de su propio partido constituyen otro planteamiento prometedor. Quizás el problema es que hay situaciones un poco forzadas -la curiosa relación que tiene con la prostituta o el innecesario prólogo- y personajes de los que tenemos muy poca información. De hecho, el personaje más redondo es el de Simó/Simone, un pequeño bombón al que da vida una muy acertada Tilda Espluga.

La dirección de Ramon Simó es ágil y más que correcta. Se agradece que no fuerce la comicidad ni algunas determinadas situaciones, a pesar de que quizás a veces se encuentra encorsetado por un texto al que le cuesta avanzar hacia el final. Para mi gusto hubiera hecho falta algo más de historia y de giros argumentales para redondear la pieza, a pesar de que admito que su mensaje la convierte en una obra oportuna y necesaria. Seguro que llegarán más, porque este es un país de buenas dramaturgas y espléndidas actrices. Estoy convencido que juntas nos seguirán brindando grandes experiencias teatrales, donde la visión femenina será fundamental.

Una comèdia de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó,  que reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.

Daniela, en escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d'aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.

Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s'atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d'home s'ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.

L’Iris (Daniela Feixas), una prostituta de cinquanta anys, rep una trucada al club on treballa d’un client sol·licitant els seus serveis. A l’apartament on ha estat citada l'espera la persona que ha demanat per ella: la Simo(ne).

Ell, ara ella, li demana que truqui a la seva dona, la Rosa (Anna Güell) i la faci anar a l’apartament. De mica en mica, la Iris s’implicarà i intentarà ajudar a resoldre la situació.

Elles dues són les úniques persones que saben el que realment li passa.

En Ramon Simó descriu l’obra com una hipèrbola sobre la realitat, "Qui no ha pensat mai què hauria estat de la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe?" Al llarg de l'obra, Simone va dubtant cada vegada més del seu passat, assumint el fet de ser dona. Per contra, la Rosa se sent cada vegada més un "home conscient" que hi ha de prendre les decisions.

Una comèdia sobre el gènere i el poder, amb situacions força divertides i una posada en escena diferent. Una escenografia senzilla on alguns elements canvien de posició en determinades escenes. Les actrius hi són sempre a l'escenari (actuin o no) i en determinats moments dialoguen amb el públic. La posada en escena es complementa amb la projecció d'imatges que contextualitzen el relat.

Una situació surrealista per explicar una realitat amb la que convivim.

La nostra valoració és de 7 sobre 10

Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

No dubto de les bones intencions de l'autora de Simone quan va decidir fer una comèdia amb idees feministes. Malauradament, el feminisme que proposa ens queda a aquestes alçades una mica llunyà i, a més a més, el text no acaba de funcionar, perquè la trama té problemes de coherència des del primer moment, que es van accentuant a mesura que avança.

Malgrat això, cal aplaudir l'entrega de les tres actrius que donen vida a l'improbable trio protagonista: un polític d'ultradreta que s'ha llevat amb cos de dona, una prostituta a la que gairebé no coneix i la dona del polític.

Més informació a Somnis de teatre