Francesc Casadesús: “Vull que el Grec continuï sent reconegut i estimat”

Rubén Garcia Espelta

Del 26 de juny al 4 d’agost se celebra el Grec, l’últim amb Francesc Casadesús al capdavant. Des del 2017 ens ha dut per tot el món i ens ha fet reflexionar sobre qüestions contemporànies a través de l’art. Aquest 2024, Cesc, que és com la majoria el coneixem, s’acomiada amb una edició molt personal que celebra l’amistat, les complicitats i la rica cultura de la ciutat.

Teatre Barcelona: Aquesta és la teva edició més personal.

Francesc Casadesús: Sí. Programar és un exercici d’interpretar des d’un mateix el que passa a fora. El viatge pel món em va servir per portar coses que la ciutat no havia vist i per triar quins són els temes més rellevants d’aquí i no copiar els altres festivals. No m’agrada la comoditat, busco renovar, inventar i aquesta mirada em permetia anar una mica més enllà. Quedava fer una mirada interior, ser sincer i honest i preguntar-se a un mateix: “tu en què creus?”.

Pel que es veu en la programació, en el que creus més és en el talent i en les noves generacions.

Quan ets en un lloc com aquest tens diverses responsabilitats. Primer, cal regar al màxim i no triar per l’interès personal, és a dir, donar molt de suport a la creació. Després cal cuidar el brot i assegurar un bon creixement, donar oportunitats i optimitzar els recursos. Finalment, cal que les decisions no vinguin només d’una persona, cal comptar també amb jurats, premis o comissions i que hi hagi diversitat de mirades i veus. Un cop el talent ha germinat, la responsabilitat de cuidar-lo és meva.

«Encara no hem patit l’embat de la dreta en la cultura d’aquesta ciutat i realment espero que siguem resistents»

L’any passat deies que mantenies l’esperança en el futur. Però amb la tensió ideològica que vivim… ho mantens?

Encara no hem patit l’embat de la dreta en la cultura d’aquesta ciutat i realment espero que siguem resistents i que no ens arribi. De moment, les estructures culturals, veig que són autònomes i en aquesta ciutat no hi ha hagut la interferència que hi ha hagut en altres ciutats de l’Estat espanyol o en altres països. Barcelona ara mateix és un privilegi. Entre tots l’hem de defensar a mort. Jo faré el que estigui a les meves mans per defensar la llibertat dels artistes, de la cultura i la llibertat d’expressió.

Aquest és el teu últim Grec. Estàs content de tota la feina que has fet?

Em sento orgullós d’haver ocupat aquest lloc, penso que me n’he sortit amb les dificultats que hem tingut. L’altra cosa és si la feina feta deixarà llavors que fructifiquin. Desitjaria que en aquesta ciutat es parli més de relleus i no de destrossar cada vegada pàgina en blanc. Hem d’aconseguir que els projectes no siguin de les persones, sinó que siguin de la ciutat. Que els artistes no depenguin de la persona, de la família o de la seva amistat amb les direccions, sinó que siguin un reflex del que passa a la ciutat, de l’esperit de la ciutat. Part de la meva responsabilitat també és que aquest llegat no desaparegui quan jo canviï, sinó que segueixi per la ciutat i perquè m’estimo Barcelona i els seus creadors.

T’ha faltat alguna cosa per fer?

Sí. Hi ha artistes que m’hauria agradat convidar i que no he pogut, però perquè econòmicament no hem pogut o perquè no han estat disponibles. Hi ha projectes que també s’han quedat estroncats, molts per la pandèmia… M’hauria agradat poder contribuir millor a la sostenibilitat del sistema i que els artistes estiguin en millors condicions. M’hauria agradat poder treballar més tota la part educativa, tota la part d’ampliació de públics, arribar a capes socials que no són les habituals. M’hauria agradat rejovenir el públic, la llista és infinita… M’agrada llegir el projecte que vaig presentar i comparar-lo amb la realitat, el balanç és positiu.

Què t’ha ensenyat el Grec?

El Grec és una oportunitat que m’ha servit per conèixer sectors artístics diferents, com la música clàssica, les arts visuals, les arts escèniques, el teatre, el circ… Jo venia del món del moviment i de la dansa. Aquí he pogut fer encreuaments de disciplines i és bonic i crec que formar part de l’esperit d’aquesta ciutat. M’emporto moltes complicitats que s’han generat amb els companys dels teatres públics, els privats, els museus, les sales petites, etcètera. Crec que aquesta perspectiva general és el més ric que m’enduc.

Què passarà ara amb el Cesc?

El meu repte és fer un bon Grec, però tinc una feina molt important que és fer un pas de torxa, un relleu, i ajudar la nova direcció a no cometre errors que jo he tingut. Poso a la seva disposició la meva experiència. La meva ambició principal és seguir aprenent i seguir passant-m’ho bé amb el que pugui fer i amb algun repte personal que tinc pendent.

«La nova direcció ha de fer el seu projecte»

Com t’agradaria que fossin les properes edicions a l’Artec?

Crec que han de ser diferents. La nova direcció ha de fer el seu projecte. M’agradaria que continués sent un festival reconegut i estimat, però també em sembla que pot ser un festival diferent. Mahler deia que “la tradició no és l’adoració de les cendres, sinó la transmissió del foc”, jo vull passar aquesta flama, que la ciutat segueixi estimant les arts escèniques i que el Grec segueixi sent un festival de la ciutat de Barcelona.

Leticia Martín Ruiz és la nova persona que assumirà la direcció del Grec.

Li desitjo molta sort i que faci un Grec diferent i seu. Em té a la seva disposició.

Li has donat algun consell?

Que sigui ella mateixa.

Consulta tota la programació del Festival Grec 2024 aquí:

Escrito por
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista y gestor cultural. Responsable de contenidos editoriales de TeatreBarcelona.com. Ha trabajo en medios como Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Artículos relacionados
Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!