Wasted

A Wasted transpires teatre, t'hi embolcalles en la lluita i la tragèdia dels tres actors. Ets una mica l’amic a qui enyoren, a qui retreuen que no hi sigui prou, a qui estimen. WASTED no és superflu, no és inútil, diu a crits que no està tot perdut. Wasted és un exercici de supervivència, de superació, de tocar fons i sortir a respirar. La crueltat i la tendresa van de la mà a Wasted. Donar-los la mà és, per el públic, un exercici de realisme sobre el que viuen alguns joves, un cop de puny per a qui vulgui lluitar per un món més amable, i una excitació actoral en la que hi aboquen desbocament, a raig i sense contemplacions, damunt l’ànima d’un públic que aprèn dels seus mots i els seu silencis, de la música que de vegades fa mal, de les cançons rapejades que colpegen la consciència i l’inconscient.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultures

La semana pasada vi Wasted por tercera vez (la primera fue en Tàrrega, la segunda, en el Ateneu Nou Barris) y tengo que decir que volvió a emocionarme y hacerme vibrar como la primera.

Íntims Produccions lleva a escena un texto de Kate Tempest, una joven rapera, poeta y dramaturga inglesa, que es tan profundamente triste como increíblemente luminoso. Una historia de tres amigos que se hacen mayores y descubren que su vida no les llena, que ya no son los jóvenes con ilusiones que habían sido y que cada vez están más vacíos a pesar de tener la necesidad de seguir soñando. Una historia de perdedores, de antihéroes, de personajes tan humanos que nos recuerdan mucho (quizás demasiado) a nosotros.

Con una puesta en escena totalmente original, unas interpretaciones a corazón abierto y bajo la dirección impecable de Iván Morales, Wasted es uno de aquellos espectáculos irrepetibles que hay que ver sí o sí.

Más información en Somnis de teatre

Sí, Wasted és una obra mestra que per motius que alguns no comprenem (o potser comprenem massa) ha caigut de la cartellera del Grec i s'ha hagut de buscar la vida en sales alternatives. Gràcies Ateneu Popular de 9 Barris per aixoplugar-la. És una peça que hauria de veure qualsevol persona mínimament "teatrera" per la seva qualitat literària, l'interpretació dels Intimsproduccions sota la direcció magistral d'Ivan Morales i el missatge (tot i que negatiu) que ens deixa. Busqueu-la allà on la facin perquè val molt i molt la pena. Va triomfar a Tàrrega i ara ho hauria de fer a tot Catalunya, colló!

Crítica completa » http://bit.ly/1SVol6o

Algunas veces, las nuevas generaciones sienten la necesidad de romper artísticamente con las convenciones establecidas de una manera tan fuerte que se acaban centrando más en provocar que en construir su propio discurso. Afortunadamente, también aparecen, de vez en cuando, ejemplos sorprendentes y genuinamente representativos como este Wasted dirigido por el cada vez más reivindicable Iván Morales. Basada en un texto de la poetisa, rapera y dramaturga inglesa Kate Tempest, la obra nos habla de la crisis existencial de tres amigos de 25 años que se sienten perdidos y frustrados, después de una década de haber perdido al cuarto miembro de la pandilla en una muerte prematura. Lo más destacable del montaje es su proximidad. La puesta en escena propone una serie de filas creando círculos concéntricos con las butacas entre las que los actores interpretan sus monólogos, diálogos e interactúan con el público. La fuerza de los textos, presentados de este modo, es impactante. Sus protagonistas, Oriol Esquerda, Sandra Pujol y Xavier Teixidó, hacen un gran trabajo interpretativo del que destaca su honestidad pero también una depurada expresión corporal que ha recibido el asesoramiento del colectivo Los Corderos. Se trata, en realidad, de un contenido con reflexiones bastante cotidianas pero con una presentación fresca, auténtica y muy directa. También un espacio sonoro muy sugerente, una utilización hábil de la música y una iluminación acertada ayudan a elevar el conjunto al máximo de sus posibilidades. Profunda, espontánea y sin complejos, esta sensacional radiografía de los miedos y aspiraciones de los jóvenes actuales no sólo llega al corazón, la mente y el estómago… sino que llega para quedarse.

Cuando la rapera y poeta Kate Tempest se introdujo en el mundo del teatro, todo hacía presagiar que sus textos serían contundentes, como un puñetazo al estómago, y que hablaría de personajes que podemos tener muy cerca. Por eso los tres protagonistas de esta obra -cuatro, si tenemos en cuenta al difunto Toni, del que se nos da la esquela justo al entrar- se emborrachan, fuman porros, van a las discotecas y tienen resacas monumentales. Son personajes que han salido adelante en sus vidas cómo han sabido, o cómo han podido, y que ahora se encuentran atrapados y confundidos. Una historia de pequeñas frustraciones y de desencantos en la juventud actual.

El principal mérito de Wasted es la proximidad y la manera que tiene de explicarnos la historia. Las sillas están puestas formando círculos concéntricos, y los actores actúan entre los espectadores, rompiendo constantemente la cuarta pared y teniendo un contacto muy directo con el público. La iluminación y la música escogida también ayudan a crear este ambiente, a pesar de que la interpretación de Sandra Pujol, Oriol Esquerda y Xavier Teixidó es la que consigue el pequeño milagro. Son tres actuaciones descarnadas, que salen de las entrañas y que se nutren de la energía de un elenco muy joven. Una buena oportunidad, pues, para ver un espectáculo que nos muestra, con total sinceridad, un punto de vista que no vemos a menudo encima de los escenarios.

(Aquesta va ser la meva recomanació de Wasted quan la vaig veure a FiraTàrrega 2015. Com podreu veure al final de l'escrit, desitjava que aquest projecte arribés a alguna sala de Barcelona i per fi ha estat possible. No us la perdeu!!)

Va ser llegir que Iván Morales dirigia aquesta proposta i comprar les entrades amb els ulls tancats. La veritat és que ho vaig encertar. Ha estat de les millors propostes que he vist i valorat d'aquesta edició de FiraTàrrega.

Wasted és una obra que ens parla de com tres amics de 25 anys s'enfronten a les misèries de la vida tot recordant en Toni, un company mort fa uns 10 anys. L'obra està basada en un text de la poetessa, rapera i dramaturga del Regne Unit, Kate Tempest. Amb aquesta peça, Íntims Produccions vol continuar investigant sobre la relació de l'escena amb el públic i l'espai, portant a l'espectador a viure una experiència dramatúrgica molt intensa i plena de sensacions.

El lloc és un amagatall, un lloc tancat, bastant humit i il·luminat amb fluorescents. El públic està situat en cercles i els actors utilitzen tot l'espai per moure's i actuar. Hi ha mirades directes als ulls, corredisses. Tot succeeix durant el transcurs d'un dia. Un dia intens on la festa, la música, l'alcohol i els porros hi són molt pressents.

Les actuacions són espectaculars. Sandra Pujol és la professora Charlotte; Oriol Esquerda en Danny, un músic que mai aconsegueix els canvis que promet fer de la seva vida i que té una relació complicada amb la Charlotte; i en Xavier Teixidor és un Ted magnífic, sens dubte la interpretació que més m'ha sorprès.

Una proposta molt actual, d'una força i ritme trepidants.

El seu missatge: No està tot perdut, hi ha esperança i les ganes de començar de nou. La vida és una merda. La vida és collonuda.

Espero que aquesta temporada es programi en alguna sala. Seria una llàstima que no arribés a un públic més ampli.

**** 1/2

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.

Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d'ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.

Però de ben segur el text no és el que més m'ha convençut de la proposta, perquè malgrat que parla dels lligams entre amics "inseparables", en realitat és una altra història d'amor, que s'acabarà consumint com és lògic a la vida de gairebé tots els éssers humans.

Em va interessar molt més segurament, la direcció de Ivàn Morales, que aconsegueix trencar la quarta paret des del minut zero, i els espectadors viuen de molt a prop la història i es veuen absorbits literalment dins de l'acció. També crec que és molt valorable l'espai sonor amb una molt bona banda sonora i un excel·lent tractament de llums.

Per altra banda, la implicació i les interpretacions d'Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó, crec que són immillorables.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ