Tots ocells

Tots els elements característics del teatre de Moauwad emergeixen en aquesta funció de quasi quatre hores que passen volant. El viatge iniciàtic, la recerca de la identitat, els orígens, el radicalisme, la confrontació entre ciència i ànima en una història intima que, reflectint posicions individuals, amplifica els conflictes socials i polítics que separen dos pobles tan propers i que ens colpeixen amb l’anònima immensitat de les seves penes. És una tragèdia contemporània amb un impecable repartiment de luxe, Guillem Balart i la sorprenent, magnifica, Miriam Moukhles representen la possibilitat d’un somni de pau; Joan Carreras i Clara Segura són la fúria intolerant dels pares; Xavier Boada, l’humanisme i la solidaritat d’un avi que guarda un gran secret; Marissa Josa, la irreductible àvia víctima de la seva pròpia radicalitat; Marcia Cisteró i Xavier Ruano, els secundaris imprescindibles per definir el context

Mouawad nos tiene acostumbrados a grandes dramas en las que las guerras, la religión y la familia tienen mucho que decir. La nueva propuesta que presenta no es una excepción: vais a tener de esto y más.
Y digo más porque sorprendemente he notado toques de humor en el relato, hemos reído aunque sea un poco entre tanto sufriemiento. Y creo que le ha sentado muy bien a la propuesta.
Una historia que le sienta de maravilla a La Biblioteca. El espacio ya lo sentimos como de Mouawad y el uso de proyecciones y la iluminación está acertadisima!!
La compañía espectacular como siempre. Esta vez quiero resaltar el trabajo de Joan Carreras y Clara Segura (como siempre están estupendos) pero sinceramente creo que las que más me han sorprendido han sido Marissa Josa y Miriam Moukhles. Tanto sus personajes como sus interpretaciones sobresalen al resto sin dudarlo!!
Sin duda una de las obras de la temporada! Todas las entradas para el Grec agotadas y ya anunciado que vuelven en septiembre. No lo dudéis!
Eso si… Amore… no alargues tanto el chicle. Que no hacen falta 3 horas y media…

Ahir vaig anar a La Biblioteca per veure aquest nou treball de Wajdi Mouawad (Incendis, Boscos, Un obús al cor…..) que ha traduït Cristina Genebat i que amb l’encert a què ens té acostumats, dirigeix ​​Oriol Broggi. i a més és el primer espectacle del Grec d’ enguany que veig. Una història familiar on conviuen tres generacions i que comença amb l’enamorament d’Eitan i Wahida ell jueu i ella àrab, i no continuaré parlant de l’argument perquè crec que cal descobrir-ho veient-ho. Però si us diré a grans trets el que sí que em va transmetre, amor, odi, el confrontament que genera les religions, la transmissió del dolor d’una generació a una altra, la impossibilitat de reconciliació entre dos mons que es destrueixen i molt més que cobra més realitat ja que Mouawad ha fet que l’escenari sigui el conflicte d’Israel i Palestina. La posada en escena és espectacular amb un espai escènic envoltat de quatre graderies i a totes les parets i durant tota l’obra anem veient imatges, enregistraments in situ, vídeos de guerres etc. I en quant a la interpretació, un repartiment de luxe Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura, que com no podia ser d’una altra manera tots sense distinció estan de 10, amb l’encert de Broggi que cadascun individualment, tingui el seu espai i el seu moment de glòria. Només afegir que Guillem Balart se supera obra a obra, és molt gran. Un però que no és nou, les cadires de La Biblioteca no estan pensades per a una obra de més de 3 hores i mitja. Llarguíssims aplaudiments amb la platea dempeus.
Dolorosa, molt dolorosa però necessària.