Todo lo que necesitas para ir al teatro

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Las compañías valencianas Wichita Co y Tabula Rasa presentan Nosotros no nos mataremos con pistolas, un texto que hizo ganar a su autor, Víctor Sánchez Rodríguez, el Premio a la Mejor Autoría Revelacón en los XIX Premios Max. 

Sinopsis

16 de julio, día de la Virgen del Carmen. Una reunión de viejos amigos en un pueblo con mar. Hacía tiempo que no se veían aunque no saben por qué se dejaron de ver. El pueblo entero se prepara para festejar pero no es la única efeméride del día. Hay otra, pero nadie quiere recordarla.

Hay una comida que termina en otra cosa. Muchos recuerdos, algunos envenenados. En la calle, una procesión. Una amiga llora cuando escucha la música y no sabe decir por qué.

El día avanza y algunos tienen la esperanza de que la reunión pueda arreglar sus vidas. La noche caerá intentando recuperar todo el tiempo perdido. Hacia donde se dirige la generación de los que nacieron en los 80?

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Josep Oliva Sasé

    Avui i ja en l’última funció al Tantarantana he pogut veure aquesta obra escrita i dirigida pel dramaturg valencià Víctor Sánchez Rodríguez i que ha portat la Companyia tambè valenciana Wichita CO / Tabula Rasa. Ens parla de desencís i frustració dels joves de trenta i tants anys nascuts a la dècada dels 80. Cinc amics tres dones i dos homes que feia cinc anys que no es veien decideixen retrobar-se a la casa d’una d’ells per celebrar una festa . El que comença amigablement, té el temps comptat perquè la beguda fa que aviat s’obri la caixa dels trons, ja que no tot és de color de rosa com volen fer veure i afloren les seves misèries i dificultats. Addiccions, sexe, frustració, les seves tendències sexuals tot té cabuda en les seves acalorades discussions plasmades en un magnífic text que se’ns presenta dividit en sis escenes i que ens fa reflexionar sobre cap a on anem, convidant l’espectador a treure les seves pròpies conclusions. Una senzilla escenografia amb una cortines que conformen la caixa escènica on els cinc actors ( Roman Méndez de Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit,i Silvia Valero) fan un treball coral extraordinari i individualment dibuixen cadascun el seu personatge amb una perfecta dicció i naturalitat que ho fan totalment creïble. Teatre en estat pur, una petita joia. Espero que tornin i si és així us asseguro que és un imprescindible.

    08/10/2018
  • Òscar Marquina i Alós

    Gran obra amb gran repertori d’actrius i actors joves.
    Molt d’humor dins el drama. La buidor de les persones.
    Un pèl llarga, potser.

    28/09/2018