Mrs. Dalloway

La valoració de l’obra és discreta pels següents motius:
Text: Ens ha semblat fluix. L’adaptació teatral d’un text novel·lístic no és pas fàcil, però en aquest cas hi apareixen a més, diverses històries creuades, poc aprofundides, especialment la més dramàtica on no queda clara la causa del suïcidi (a diferència de la novel·la original).
Direcció: poc reeixida a la llum de l’adaptació teatral, de la que és coautora, de l’escenografia i la interpretació.
Escenografia: Massa grandiloqüent el que li fa perdre el caràcter intimista que probablement hauria de tenir una obra que aborda la complexitat de la personalitat humana, i les seves contradiccions en un entorn social determinat, com a eix principal.
Interpretació: desigual segons els actors i actrius. En tot cas, la interpretació de la Blanca Portillo és meritòria tenint en compte el text que es tracta.

Me sorprenden las punctuaciones más negativas de otros:
me encanto la obra y las varias ideas utilizadas para adaptar el texto.
Cantos y actores que tocan instrumentos… También me parece que consiguieron modernizar la obra de manera adecuada.
Recomendio este espectaculo

La sala gran del TNC no és l’espai adequat per un text que requereix de més intimitat i proximitat amb l’espectador, algunes reflexions del text són claus per convertir l’adaptació teatral de la novel.la en una presentació prou bella dels sentits i sensentits de les nostres vides, però un excès de distraccions en la posada en escena no ajuden gens a la sacseig emocional que crec que busca el text. La major part d’actrius i actors defensen prou bé els personatges però, repeteixo, l’escenari se’ls fa gran.

La adaptación que nos propone Carmen Portacelli del clásico de Virginia Woolf me ha dejado bastante frío. No me ha acabado de convencer.
Obviamente Blanca Portillo está bastante acertada en su actuación pero la propuesta la he notado confusa y difícil de seguir. Para los que no conocíamos de antemano la trama de Mrs. Dalloway hemos salido del teatro preguntándonos realmente si había una historia concreta clara que seguir.
Además pienso que los personajes secundarios están desaprovechados.
Personalmente me quedo con la puesta en escena y la escena del suicidio de un personaje secundario que me ha logrado emocionar hasta las lágrimas. Bravo por los actores.
También me ha gustado la escenografía pero no tanto los bailes espasmosos de los actores en algunas secuencias. Visualmente es horrible… Jajajajaja

Que si os recomiendo Mrs. Dalloway? Pues personalmente vería otra propuesta de las que hay en BCN. Esta tiene la platea llena asegurada por su protagonista…

No m’ha agradat aquesta adaptació al teatre de l’obra de V.Woolf. La raó és, possiblement, la dificultat d’adaptar al llenguatge teatral un original que eventualment no n’és gens de dramatúrgic. Vaig tenir la mateixa sensació fa unes setmanes amb l’adaptació de Joan Ollé de l’obra de M.Rodoreda, La mort i la primavera. Potser són adaptacions molt exigents, massa, per aconseguir atrapar l’atenció de l’espectador.
Les històries entrelligades que s’expliquen a Mrs. Dolloway no acaben de generar l’interès de l’espectador, ja sigui per la seva lleugeresa, per una certa inconsistència del text, o bé per unes interpretacions poc convincents, que molt possiblement es veuen perjudicades per la dificultat de presentar les emocions d’uns personatges que no han estat reeixits en la seva concepció.
De Mrs. Dollway en salvaria només la posada en escena, encara que l’ús de diferents recursos escènics, com la música en directe, les projeccions al fons de l’escenari, l’ús d’una cortina móvil, no ajuden a millorar el discret resultat d’aquesta proposta.