La Ratonera

Interpretar novela de Agatha Christie debe ser difícil, pero creo que esta versión esta bastante bien lograda. La música le da el toque «ágil» y entretenido. Los actores bien en general. Me ha gustado, sorprendida gratamente.

Molt recomanable si t’agrada l’estil Agatha Christie! És molt lleugera però manté la intriga i l’atenció durant tota la representació.

A nosaltres ens va agradar molt la decoració i la representació dels actors. Però sobretot, el que més ens va agradar va ser l’ambient del teatre al llarg de tota l’actuació i durant el descans, al qual tothom estava especulant sobre l’assassí. Va ser molt molt divertit i molt molt interessant!!

Personalment no ´m’ha agradat gaire, tot hi que és una obra distreta i té el seu punt misterios.
L’escenografia i vestuari molt adient a l’època a la que correspon,em va agradar molt.
Les interpretacions, les hem trobat un pel fluixetes; tot hi que en Joan Amargós i l ‘Isabel Rocatti, ens han agradat molt.
No hi estem del tot d’acord amb la direcció amb la que s’ha fet aquest muntatge.
De totes maneres són sensacions nostres, que no tenen perquè ser les correctes, simplement a nosaltres no ens ha acabat de convèncer.

Pot ser n’esperavem més d’aquest clàssic.

M’ho he passat bé. Havia llegit tants comentaris dient que era llarga i avorrida, que he passat una bona estona. Potser hi ha contribuït el fet que a la mitja part he endevinat l’assasí i anava jugant amb l’argument. Perquè al capdavall es tracta d’això, és un joc, d’aquells antics com el Cluedo, però si et deixes portar és entretingut. El muntatge és digne i amb una escenografia una mica més lluïda de les que veiem de la crisi ençà, cosa que s’agraeix. Els actors estan correctes, tot i que saben que no estan fent el paper de la seva vida, i això es nota. Hi ha hagut una escena amb una de les actrius que una mica més i me l’escanyen de debò, el «salvador» devia estar distret, estones de dicció rutinària, algun error de lletra (i mira que ja fa dies), una direcció molt convencional… segurament és més apropiada per la Gran Via de Madrid que no pas per Barcelona, si els perdonen l’accent català…!
Gràcies, macos, m’heu fet passat una agradable tarda de diumenge.

He ido con mucha emoción a ver «La Ratonera». me encantan los relatos de misterios y soy fan de las novelas de Agatha Christie y no había tenido el gusto de ver esta tan famosa obra de teatro que lleva tantisimos años por las carteleras del mundo.
La he disfrutado muchisimo!! He puesto todos mis sentidos intentando averiguar quien era el asesino y finalmente tengo que reconocer que no he acertado, jajaja.
No soy un buen detective… jajajaja
Como punto negativo tengo que comentar alguna actuación un tanto forzosa de alguno de los componentes del reparto que chirriaba un poco.
Pero a pesar de esto creo que es un gran divertimento para toda la familia. Larga vida a la Ratonera!!

Vam anar-hi diumenge i en vaig sortir molt satisfeta. Una bona posada en escena, molt de cinema negre, una excelent iluminació i escenografia, i una història que atrapa i fa participar del misteri, l’engany i de jugar a ser detectiu, tot regat amb tocs d’humor anglès que sobretot a la primera part de l’obra van fer-me riure força. Tot i no ser gaire fan d’Agatha Christie i les seves trampes a vegades massa forçades/faltes de credibilitat, la trama de La Ratonera em va atrapar. Un 10 pel treball dels actors, que van aconseguir que em cregués uns personatges rocambolescs, que em traslladés durant 2 hores a dins de la mansió Monkswell i que disfrutés cada minut de l’obra. La recomano.