Joc de miralls

M ha semblat una comedia inteligent per pasar una bona estona,un treball mol conseguit amb un grup de actors i actrius joves que fan t n´adonis que tenim planter de futur de nivell al nostre teatre. La obra encara podra interesar mes a aquelles persones que tenen un especial interes amb questions com terapies de grup, pro es secundari, lo que val es la credibilitat que despren i que gradualment asistim a una evoluçio, recerca i descobriement, de una forma molt propera com estan dintre del grup, tot amb un espai escenic amb miralls molt apropiat i que serveix per de manera amable per transmetre un misatge profund, en que un moment o altre ens poden veure mes o menys reflexats, en tot moment una comedia que com la vida mateixa inclou el drama, sempre en bon gust i bons dialegs.

M’ho he passat molt bé.

La fórmula és més vella que l’anar a peu. Ajuntes unes quantes persones, conegudes o desconegudes, els proposes jocs aparentment innocents i acaba sortint tot (misèries, pors, somnis, necessitats…). Això es pot tractar de moltes maneres i la veritat és que l’autora no hi fa sang, ens hi reconeixem, sí, però amb una mirada comprensiva i empàtica, molt elíptica i plena de gràcia. A la pràctica, l’espectacle funciona com una comèdia, i si acceptes, cosa ben fàcil, allò de «ningú no és perfecte», et pots fer un tip de riure, de riure intel·ligent, de bon gust. L’estructura de l’obra és molt fragmentada, extremadament, i el muntatge no ho ha sabut o no ho ha volgut esmenar, i això és un punt feble, però tot i així, empatitzes ràpidament amb els personatges -te’ls enduries a casa-, i passes un parell d’hores feliç amb ells i ben acompanyat. Cal saber riure’s d’un mateix, òbviament i agafar-se la vida amb filosofia. Ahir, quan hi vaig anar, el públic s’hi va lliurar i la comunió era perfecta.
Jo crec que gran part del mèrit que la funció llisqui tan agradablement és dels actors i les actrius, que et fan totes les situacions i totes les petites o no tan petites misèries i grandeses quotidianes, tan pròximes com si estiguis prenent una cervesa amb cadascun d’ells. Els ho agraeixo: malgrat la precarietat, que és bonica aquesta professió quan pots vibrar conjuntament amb els espectadors! No en vull distingir cap, tots impecables i impagables en els seus papers, més o menys agraïts. Només un esment a un altre jove valor que jo no havia vist en teatre, l’Elena Tarrats. Quin repertori de registres! Que no es perdi tot aquest planter de joves, que no és que siguin promeses, sinó professionals excel·lents i amb una nova manera d’abordar el fet teatral, que m’enamora.