L'Avar

Embarcarse en un proyecto teatral clásico siempre es un reto, porque se pueden realizar adaptaciones que no casen con el presente, o que no respeten la esencia y universalidad que los textos originales suelen tener. Y en este caso, este reto se ha superado con creces. La adaptación de L’Avar de Molière que se puede ver actualmente en el Teatre Goya es una verdadera joya.

Respetando el texto original, estamos ante una versión fresca, dinámica y muy divertida. Por encima de todo cabe destacar el papel de Joan Pera, sinceramente es la primera vez que veo al actor catalán en escena, y aunque no conozco su faceta más cómica, sí puedo decir que la clava con su avaro; tanto en voz y actitud corporal como en inteligencia humorística, creando un personaje agridulce, que provoca en el público sentimientos contradictorios, que van desde el desprecio o antipatía hasta la pena. La mayoría de los demás personajes están a la altura, creando escenas muy dinámicas y divertidas.

Además, la puesta en escena es sencilla pero a la vez elegante y cuidada, al igual que el vestuario. En definitiva, merece la pena ver el clásico de Molière adaptado por Sergi Belbel y dirigida por Josep Maria Mestres.

Un dels espectacles que tinc guardat a la memòria és el Tartuf que va dirigir Oriol Broggi al Versus Teatre l'any 2000. De fet, conservo un bon record d'aquell petit muntatge, sent el que em va introduir al món de Molière i el que em va obrir les portes a uns personatges apassionants que desgranen minuciosament diferents aspectes de la moral. En aquest sentit, no cal dir que la meva predisposició quan es va anunciar L'avar era plena, tot i que no les tenia totes amb mi, ja que m'espantava que no estés a l'alçada i que s'optés per un estil poc adient. Un cop vista, puc dir que no m'ha decebut en absolut i que s'ha aconseguit plasmar sobre l'escenari l'essència de l'obra tal i com va ser escrita, respectant el text i fent una excepcional posada en escena que ens trasllada a un teatre del segle XVII amb totes les virtuts possibles. Així, l'escenografia resulta un gran encert, despullant l'escenari, però dotant-lo d'un to clàssic a través de la fusta i el disseny que aconsegueix transportar-nos en el temps, tot agermanant-se amb el gran treball de vestuari i caracterització realitzat.

La direcció de Josep Maria Mestres és un altre dels punts forts del muntatge amb una posada en escena dinàmica que troba un ritme que sorprendrà positivament al públic poc habituat als clàssics i que complaurà plenament a la resta. Així, els personatges desfilen per escena i interactuen entre si amb un ritme totalment en sintonia amb el text, estant magnificament interpretats de forma coral i destacant un excel·lent Joan Pera. De fet, l'actor s'aparta del registre al que ens tenia últimament habituats i ens ofereix una autèntica masterclass de la interpretació que sorprendrà a molta gent, entregant-nos a un Harpagon ple de matissos amb un esplendid treball tant de veu com de creació de personatge. Sens dubte, es tracta d'un clàssic que gaudiran tot tipus de públics.

A pesar de ser un gran referente del teatro francés, montar una obra de Molière tiene sus riesgos. Ya hemos visto en algunas ocasiones cómo ciertas comedias de autores clásicos pueden llegar a hacerse muy pesadas y perder toda la gracia si no se sabe hacer jugar a favor el material de partida. Se tienen que entender, se tienen que saber actualizar con respeto a través del ritmo y se tiene que saber universalizar su argumento sin profanar su espíritu. Todo esto es, básicamente, lo que ha sabido hacer bien Josep Maria Mestres con L’avar. Director de la también bastante simpática Amor & Shakespeare, ha tenido la destreza de encontrar el tono y el dinamismo adecuado, con una puesta en escena sencilla pero muy bella y elegante, consiguiendo resultar moderna sin trucos estrambóticos: sólo el talento de sus actores y la medición de su comicidad. En este sentido, supone toda una alegría descubrir a un Joan Pera que utiliza su larga experiencia y su veteranía cómica en favor de la propuesta, sin caer ni un momento en su habitual autoparodia. Así, bien acompañado por un puñado de intérpretes bastante solventes, Pera demuestra una inteligencia y precisión humorística que ya no recordábamos que tenía, al menos dentro de un contexto más ambicioso, y que se puede hacer reír con un Molière sin necesidad de burlarse ni convertirlo en un show de variedades. Una buena lección que, desgraciadamente, no vemos más a menudo.

Però més continguts, no tan exagerats com el que he vist a la Comédie Française; allà es passen molt i ho fan, segons diuen com ho ordenava Molière. Penso que Josep M. Mestres ha trobat el to adequat i Joan Pera s'ha mogut dins les línies que se li han marcat. Aguantarà sempre així? No ens posem la bena abans de la ferida i tinguem fe, com deia un personatge bíblic que ara mateix no sóc capaç de precisar. La resta han estat molt en el seu paper. Molière està una mica passadet, però forma part de la història del teatre, i quan hi ets et diverteixes, o al menys a mi m'ha passat, i a la meva néta teatrera que m'acompanyava (i era el seu primer Molière) li ha entussismat.

Crítica completa » http://bit.ly/249JPRL

L’Avar torna al Teatre Goya de Barcelona després de vint anys, interpretat per Joan Pera.

Sempre és agradable i d’agrair que de tant en tant es pugui veure un clàssic als escenaris. Penso que seria interessant que a la nostra ciutat hi hagués un teatre especialitzat en clàssics. M’encantaria poder veure, per exemple, La venganza de Don Mendo. Aquí queda...

L’Avar (1699) va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière. La versió que es pot veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic tant en el vestuari, l'escenografia, com en el text. Sota l’excel·lent direcció de Mestres hi ha una desena de grans actors, un luxe en els temps que corren.

L’obra transcorre al llarg d'un dia. Ens trobem al París de finals del s.XVII, a la casa d’Harapagon, un home esclau dels seus diners, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. El tema principal és l’avarícia, acompanyada de l’egoisme, la indiferència, la venjança, l’orgull i la desconfiança.

Les interpretacions, a excepció de dues actrius que no m’han convençut gens, han estat totes molt reeixides. Joan Pera, transformat en el personatge de l’Harapagon (l’Avar), ho ha ben clavat, sembla un paper fet a la seva mida! Tenia moltes ganes de veure a un Pera diferent, volia que em sorprengués i creieu-me si us dic que ho ha fet; això sí, amb aquell toc d’humor que el caracteritza. Un repte professional que ha superat amb escreix interpretant molts registres diferents dins del personatge de l’avar: ha mostrat la por, el deliri, el dolor, la ira, l’egoisme...

L’altre actor que trobo que ho ha fet genial i voldria felicitar és en Ricard Farré, en el paper de Valeri.

He sortit encantada, m'ho he passat genial. Les dues hores que dura la funció es passen volant. Ha estat una gran feina d’equip.

El Teatre Goya ple fins dalt de gent del “mundillo” (actors, actrius, directors, dramaturgs, periodistes, cronistes, col·laboradors....). Forts aplaudiments, aquesta vegada del tot sincers.

Feu-me cas, aneu-la a veure.

A Joan Pera tots el tenim per un actor de papers molt particulars. Quan vaig veure que faria d'Avar, el primer que em va venir al cap van ser les seves habituals comèdies. M’ha sorprès gratament al veure’l en un paper totalment diferent al que teníem en ment, i més en una comèdia. Tot i això s’ha de dir que hi ha moments sembla que creua aquella fina línia que correspon a l’humor que el caracteritza. Però, per sort, no la creua (si més no la nit que l'hem vist).

L’Avar que podem veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel, que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres. Amb l’aire clàssic pel seu encantador vestuari, una escenografia efectista i... segueix l'opinió a Inquietuds.

Lo que se saca en claro de esta función es que Josep Maria Mestres tiene una gran habilidad para coger un clásico y convertirlo en una pièce bien faite. Lo hizo con aquel collage que se llamó Amor & Shakespeare, y lo ha vuelto a conseguir ahora con esta versión de L’Avar que es, a la vez, un homenaje nada disimulado a los cincuenta años de profesión de Joan Pera. Quizás se trata de un montaje que corre pocos riesgos y que quizás requería otro tipo de adaptación, pero lo que está claro es que detrás hay un gran trabajo de producción que ha conseguido un Molière más que digno.

Por otro lado, se tiene que admitir que Joan Pera está magnífico. Aprovecha muchos de sus recursos habituales y los encaja a la perfección en este Harpagón malicioso, asustadizo, astuto y pícaro. Se tiene que agradecer que la interpretación del conocido actor se haya puesto al servicio de la obra y no al revés, cosa bastante habitual en el teatro de boulevard o más comercial. También se tiene que decir que Manel Dueso, Júlia Barceló y Ricard Farré, entre otros, lo acompañan con energía y profesionalidad. Espero que a Pera, y sobre todo a su público, les anime la propuesta, porque se ve muy claro que el cómico todavía tiene mucho para ofrecernos. Sin ir muy lejos, y para no salir de la comédie française, creo que haría un enfermo imaginario que parecería escrito a medida…

Todos conocemos la capacidad casi sobrehumana de Joan Pera a la hora de llenar plateas. Pera tiene su público y no tenía ninguna necesidad de ponerse a hacer un clásico como L’avar de Molière para pisar un escenario. Así pues, la pregunta es: ¿qué encontraréis a L’avar? Pues en L’avar encontraréis un buen montaje de Molière con un Joan Pera matizado, con un registro más calmado del que nos tiene acostumbrados, y rodeado por un reparto joven que, a pesar de no brillar tanto como podría, aporta dinamismo y mucha profesionalidad al montaje.

Si os gusta Molière i Joan Pera no os molesta, L’avar es un montaje que os hará disfrutar de una buena tarde.

Si no es el caso, no hace falta que lo intentéis.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de Molière. I ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

Ens ha semblat un bon muntatge, amb una excel·lent direcció, malgrat que utilitza una escenografia força austera, aquesta ens dóna el marc suficient de l'època en què es desenvolupen els fets. Cal destacar l'estudiadíssim vestuari realitzat per Maria Irujo.

La interpretació d’en Joan Pera està envoltada d’unes molt bones interpretacions dels altres actors que l’acompanyen.

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el aquest enllaç del blog “Voltar i Voltar” http://wp.me/p19AHZ-goo