Idiota

De igual manera en que los mejores actores entienden que interpretar, en esencia, no es más que un juego, algunos buenos dramaturgos como Jordi Casanovas escriben, aparentemente, también desde esta misma filosofía lúdica (y tan saludable). En este caso, el autor y director de Sopar amb batalla o Un home amb ulleres de pasta presenta una propuesta que vuelve a mezclar la comedia negra y el thriller, en este caso, con componentes inesperados de crítica socio-política. Muy cercana al estilo teatral de Jordi Galceran, la obra plantea una interesante batalla dialéctica, macabra y divertida entre un hombre sencillo y con pocas luces y una psicóloga que dirige unas misteriosas pruebas muy bien remuneradas. Como decíamos, los diálogos, las adivinanzas y los giros argumentales recuerdan mucho a Paraules encadenades mientras que el ambiente de crueldad administrativa se refleja, claramente, en el recuerdo de El método Grönholm (ambas de Galceran). Sin embargo, más allá de estas posibles influencias, el texto funciona con la precisión de un reloj, es inteligente, tiene un sentido del humor exquisito y una estructura sólida y verosímil. Además, sus protagonistas (Ramon Madaula y Anna Sahun) tienen una gran química escénica, transitan con comodidad la evolución de la trama y los diferentes estados de ánimos de sus personajes. Quizás la conclusión final se hace un poco obvia comparada con la sutileza del resto del montaje pero, en cualquier caso, sorprende y contiene un mensaje contundente que es, seguramente, lo que, en realidad, se pretendía.

Jordi Casanovas sempre ha mostrat un gran interès pel thriller, incorporant elements d'aquest en moltes de les seves obres, com poden ser Ruz-Barcenas, Pàtria o Una història catalana, les quals no necessàriament s'encabien dins del gènere. En aquesta ocasió, el dramaturg s'endinsa plenament en el thriller, embolicant-lo amb els seus característics tocs de comèdia, tal i com ja havia demostrat amb gran domini a obres com la brillant Un home amb ulleres de pasta. Així, ens trobem davant d'un text que parteix d'una idea suggerent i que es desenvolupa amb molta traça, la qual ens ofereix intriga, divertiment i ens fa participar mentalment en les diferents proves psicològiques que li posen al personatge, sense oblidar-se de plantejar a l'espectador reflexions al voltant de quins són o haurien de ser els límits de l'ètica científica, els de la societat en el seu conjunt i els nostres propis, tot fent-nos adonar que potser la nostra manera de pensar i d'actuar no està tan lluny de la d'un idiota.

La direcció recau en mans del propi dramaturg, proporcionant al muntatge el dinamisme intern necessari per tal que l'espectador es deixi emportar per la trama i, alhora, per fusionar els dos gèneres que utilitza, sense que desentoni cap. A més, l'ús intel·ligent dels audiovisuals és una bona eina per jugar amb el suspens, dotant l'obra al mateix temps d'un aire de modernitat que li resulta beneficiós, tant a nivell escenogràfic com narratiu. D'altra banda, Anna Sahun i Ramon Madaula defensen molt bé els seus personatges, tot aconseguint portar el ritme de l'obra sense fissures i transmetent la verosimilitud d'allò que s'està plantejant, mentre es van movent amb comoditat pels dos gèneres exposats.

Així doncs, es tracta d'un muntatge que farà passar una bona estona a l'espectador mentre l'està veient i, a més, ens oferirà elements de reflexió per quan abandonem la sala, gràcies a l'efectivitat amb que l'obra aconsegueix presentar-los i motivar-nos, a través de la seva pràctica exposició. Sens dubte, es tracta d'un espectacle molt recomanable per a tot tipus d'espectadors.

Es inevitable ver el último estreno de Jordi Casanovas cómo si fuera la última pieza escrita por otro Jordi, en este caso el inefable Galceran. La situación, los diálogos picados e ingeniosos, los giros argumentales… todo son elementos que ya hemos visto en otras obras, como por ejemplo Paraules encadenades o El mètode Grönholm. La particularidad de esta pieza es que el tema principal, que evidentemente no revelaremos, se resume en la frase final, tal como si fuera un chiste o una broma de mal gusto… No es lo más afortunado de la función, a pesar de que causa su efecto… Para mí este tipo de obras triunfan sobre todo por el ingenio con el que van abriendo camino durante toda la función, creando un suspense que sacude al espectador cuando quiere y cómo quiere. Ramon Madaula y Anna Sahun sirven el plato con buena química y con toda la profesionalidad a la que nos tienen acostumbrados. Recomendable, sin ningún tipo de duda, para todos aquellos a los que les gusta dejarse sorprender y para todos los que añoran al Galceran de la primera época, o al mismo Casanovas de Les millors ocasions o Un home amb ulleres de pasta.

Con Idiota, Jordi Casanovas recupera el estilo de comedia/thriller de Un home amb ulleres de pasta para explicarnos una historia divertida, original, inteligente y que nos confundirá un rato con acertijos y trucos mentales. Anna Sahun y Ramon Madaula dan vida a una psicóloga y su sujeto de estudio durante unos experimentos pagados con finalidades desconocidas. Con un ritmo excelente, momentos de ironía y alta comedia y escenas de acción angustiante, Idiota es una obra del todo recomendable para pasar un buen rato y llevarse una interesante reflexión a casa.

Más información (en catalán)

Perquè aquest xicot (Casanovas) té ofici per donar i per vendre i sap com atrapar a l'espectador. Tot i així, en aquesta obra hi ha moments que potser ha forçat una mica massa la màquina, però en general ha funcionat. Sahun i Madaula bé; tampoc són papers per a lluir-se excessivament, o sigui que entre l'ofici dels uns i el dels altres, una comèdia psicològica que entra bé, i com a propina, pirueta final, molt d'actualitat. No diré res més perquè si hi ha una cosa lletja a la vida és fer spoilers.