Todo lo que necesitas para ir al teatro

Himmelweg

Himmelweg es una obra producida por la Sala Atrium, con dramtúrgia de Juan Mayorga y dirección de Raimon Molins. Inspirada en el hecho real sucedido en junio de 1944, la propaganda nazi organizó una visita de representantes de la Cruz Roja Internacional en el campo de concentración de Theresienstadt.

SINOPSIS

Inscrito en el terreno del teatro histórico y político, se levanta sobre un triunvirato de personajes: una delegada de la Cruz Roja a la que se encarga inspeccionar un campo de concentración, el comandante del campo Nazi quien orquestra una farsa ideada con antelación y el jefe de la comunidad judía que no sabe si está trabajando para la salvación de su pueblo o si está cooperando con los verdugos. A la delegada de la cruz roja se le presenta ante los ojos una mentira aceptable ideada por el comandante del campo con “la ayuda” del jefe de la comunidad judía donde intentan demostrar que las condiciones son óptimas y que el día a día se desarrolla en un ambiente de normalidad y tranquilidad.

Una fábula del pasado que sirve para hablarnos de la actualidad, para reflexionar sobre cómo nuestras mentes se ven moldeadas a conveniencia de los estamentos de poder. El espectáculo no pretende únicamente plasmar la dura realidad de los campos de concentración, sino provocar una reflexión más general sobre la propaganda, los medios de comunicación y el trato de los sucesos en la prensa internacional. ¿Qué sabemos en realidad de los acontecimientos de los que nos informan cada día? Es una obra que toma un hecho histórico para hablar del presente y sobre todo nos avisa de un posible futuro que ya ha sucedido. Una obra que habla, entre otras cosas, sobre la invisibilidad de la violencia, la manipulación de las víctimas, o la moralidad.

Fotos

HimmelwegHimmelwegHimmelweg

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Hebert

    La Creu Roja va visitar un camp de concentració. No van veure l’horror sinó un lloc gairebé idíl·lic. Es van empassar el teatre que els van muntar o no van voler anar més enllà? Si van ser víctimes, perquè s’han de justificar?
    Amb nomes tres actors -esplèndids-, projeccions i titelles i sense recórrer a l’exhibició explícita de la violència ni a provocar la llàgrima, ens esclata al davant tot l’horror del passat i perquè no, del present. La manipulació, la comoditat de deixar-nos enganyar, l’horror a tocar de casa. Joc de manipulacions, d’enganys creguts i fingits.

    La primera part és la que vaig trobar més interessant, amb tocs de teatre documental. La responsable de l’Informe explica què va veure, què no es va atrevir a indagar, què li explicava el comandament, aparentment il·lustrat. I la culpa amb què viu, en part imposada, per no haver vist què passava. Hauria canviat la realitat si ho hagués fet? És igual pecar per omissió que per acció? Patricia Mendoza transmet molt bé el sentir-se culpable i culpada per no haver vist més enllà del que li ensenyaven. No obrir la porta del final del Himmelweg la perseguirà per sempre.
    Una altra part, un pèl massa llarga, on veiem el comandant en una espiral de monòleg reiteratiu cada cop més violent on va caient la màscara de la cultura, que tant ràpid associem com a antídot de la barbàrie. Raimon Molins se’n surt de no caure en la paròdia o el cliché, tot i els crits en algun moment.
    També el veiem “convèncer” a un dels jueus de la necessitat de fer una gran representació que amagui al món la realitat. I que aquest faci que els altres presoners també amaguin la veritat dels trens,el fum… Podien negar-se? És col·laboracionisme, voler sobreviure?

    En resum, una obra que sense recòrrer a la violència explícita, tantes vegades vista, ni al sentimentalisme de pel·lícula, té molt dolor, culpa i patiment.

    17/12/2017

  • 12345

    Aria Paco

    Intensa, intel·ligent. Potser una de les recreacions més rodones d’un general nazi que he vist, la de Raimon Molins. La repetició de frases i motius compleix a la perfecció la comesa de dibuixar-nos una psicologia i una moral que han hagut de fer malabars per humanitzar el que estan fent. Una d’aquelles obres que dóna molt més amb molt menys del que et donen grans produccions a grans teatres.

    14/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Gran text de Juan Mayorga i una posada en escena magnífica a la Sala Atrium. Els tres intèrprets estan genials. Totalment recomanable.

    11/12/2017

  • 12345

    Raquel Velázquez Velázquez

    Muy buena como texto dramático, pero también interesante desde el punto de vista de la representación y la puesta en escena: pequeña ruptura de la barrera entre espectadores y actores, simultaneidad de escenas, uso de proyección audiovisual y marionetas!! Excelente la interpretación del comandante!!

    01/11/2015

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    La nostra valoració a Cultura y algo más

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/10/29/himmelweg-lo-cruel/

    30/10/2015

  • 12345

    Xavier Montagut Rodríguez

    Siempre he admirado el trabajo de los actores, me parece un trabajo harto difícil, pero en este caso la proximidad con ellos es tan grande, que aún te parece más complicado. La actuación de los tres actores es brillante, te llega y emociona. La puesta en escena con el uso de video y marionetas es una de las partes que más me gustaron. Por otro lado el argumento, duro, porque la historia que explican es así, además de la historia real, también sirve de reflexión sobre el papel que jugamos cada uno en nuestras vidas.

    16/10/2015

  • 12345

    Maria Rosa Duran Albareda

    Ahir vaig poder veure, gràcies a vosaltres, HIMMELWEG, de Juan Mayorga, a la Sala Atrium, una peça interessant argumentalment i amb una posada en escena aparentment senzilla però bastant agosarada. I el que més m’ha agradat és la reflexió al voltant de la ficció, sovint, de la vida. Us la recomano.

    15/10/2015

  • 12345

    Marta Malagon

    Un d’aquells espectacles que no et deixa indiferent un cop surts de la sala.
    L’argument és dur i les interpretacions dels actors fan que encara ho sigui més. És especialment destacable la relació entre el comandant alemany i l’alcalde jueu, no només com està escrita sinó com està meravellosament interpretada. És una obra llarga però val molt la pena de veure-la.
    Vaig guanyar les entrades al sorteig, així que moltes gràcies!

    24/11/2013

Artículos relacionados

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 novembre 2017

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Leer más... e

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 octubre 2015

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Leer más... e