Todo lo que necesitas para ir al teatro

Frankenstein

Frankenstein

200 años después de la primera publicación de la novela, la directora Carme Portaceli, con Ángel Llacer y Joel Joan, recupera este Prometeo moderno, oscuro y tenebroso.

En 1818, Mary Shelley dotó de una vida perdurable su célebre monstruo, que con su multiplicidad orgánica acabaría convirtiéndose en un mito fundamental de la nueva sociedad contemporánea, abocada a un replanteamiento profundo de las construcciones de identidad en el nuevo mundo marcado por la industrialización y la reorganización de los poderes fácticos.

Doscientos años después de la primera publicación de la novela, la directora Carme Portaceli lleva a escena la historia de este Prometeo moderno con una dramaturgia de Guillem Morales (director y guionista de la premiada película Los ojos de Julia) que indaga en los territorios más tenebrosos de la humanidad herida del mito.

Fotos + fotos

FrankensteinFrankensteinFrankensteinFrankensteinFrankenstein

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

    Me ha gustado mucho este enfoque de Frankenstein donde se ve la humanidad del supuesto “monstruo”y donde su creador es un hombre que no sabe amar y con infinidad de dolores internos.Joel Joan me ha impresionado en su papel y un aplauso para LLuís Marco!

    28/05/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Bones interpretacions per una irregular però excitant proposta de Guillem Morales en l’any de Frankenstein.

    26/02/2018

  • 12345

    Oscar Montserrat Prat

    Una de les obres imprescindibles de veure a la cartellera actual.
    Un text excel·lent interpretat de forma sorprenent per dos actors lluny del seu registre habitual, Joel Joan i Àngel Llàcer, que estan acompanys per un repartiment que no es queda enrere i que fins i tot en el cas del Lluís Marco els supera en un dels dos papers que interpreta, el de De Lacey.
    Escenogràfia que queda una mica enrere, força austera però efectiva.

    19/02/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al TNC vaig estar gaudint d’aquesta adaptació que ha fet Guillem Morales de la novel·la de Mary Shelley i que dirigeix ​​amb gran encert Carme Portaceli. Com crec que el tema és de tots conegut, no vaig a allargar explicant-ho. Portaceli i Morales han estat dos anys treballant braç a braç per donar llum a aquesta obra i considero que el resultat no podia ser més satisfactori. Han sabut extreure de la novel·la, l’essència perquè arribi a l’espectador de forma implacable, donant més contingut a l’aspecte humà que al científic. El rebuig, l’abandonament i el camí paral·lel que recorren Victor cada vegada més deshumanitzat a diferència de la Criatura que amb l’ajuda del cec De Lacey (Ll.Marco) i on podem gaudir d’uns emotius diàlegs, cada vegada està més humanitzat. L’obra comença amb molta força i es manté fins al final de la primera part on es relentitza una mica, però després tota la segona part et manté atrapat fins arribar al dramàtic desenllaç final. L’escenografia que en principi em va resultar freda, amb la incorporació puntual d’elements, la cinta transportadora que mou els actors d’un costat a un altre, la projeccions en una gran pantalla i l’espai sonor amb sintetitzadors, em va semblar molt efectiva. Joel Joan (Criatura) amb una impactant caracterització, està brillant, Àngel Llàcer (Dr. Victor) fa un magnífic treball, Lluís Marco m’ha agradat més en el personatge del cec que en el de pare de Victor, Magda Puig m’ha agradat moltíssim, i Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Creu, correctes. Com he dit al principi vaig gaudir moltíssim, i per a mi és més que recomanable, és imprescindible.

    17/02/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Aún estoy flipando de la interpretación que nos han dado Joel Joan y Llàcer con este Frankenstein.
    Me ha parecido que la obra está muy bien adaptada, con muy buen ritmo y una caracterización espectacular. Sobretodo en el monstruo. Qué pasada! Estaba en fila 3 y he sentido incluso miedo en algunos momentos en los que el monstruo furioso recitaba a la platea.
    Quizás el único pero ha sido una escenografía plana y unas proyecciones sosas que me han dejado un poco frío.
    Pero aparte de eso volver a remarcar el buen hacer de los 2 actores principales que han sabido adapartarse a un cambio de registro que no nos tienen acostumbrados. Bravo!

    17/02/2018

Artículos relacionados