Redactor: Oriol Puig
A l’estiu gris de 1816, quan la guerra i la revolució semblaven haver passat, Mary Wollstonecraft Shelley va començar a escriure la seva resposta i va crear un dels mites més perdurables de la modernitat occidental: Frankenstein, o el modern Prometeu. Aquell breu “conte de fantasmes” no ha deixat des de llavors de produir el que la seva autora va anomenar “la meva monstruosa progènie”: preguntes i respostes parcials i contradictòries, felices i infelices, belles i horroroses; algunes sublims com les pel·lícules de James Whale o de Gonzalo Suárez; d’altres d’horroroses com la de Kenneth Branagh. Però no sols en el cine, també en la literatura, en la televisió, en les tires de còmic. Ara, coincidint amb el 200 aniversari, arriba una altra versió d’aquesta immortal història de desafiament a les lleis de la natura i les seves terribles conseqüències, i ho fa en forma d’obra teatral, amb l’objectiu de proposar una mirada nova sobre Frankenstein i el monstre. A petició de la directora Carme Portaceli, el director de cinema (Los ojos de Julia) i guionista Guillem Morales ha convertit la novel·la de Mary Shelley en una obra per a teatre, Frankenstein, amb un repartiment encapçalat pel popular Àngel Llàcer com Víctor Frankenstein i Joel Joan que s’ha ficat a fons en la pell de la criatura. Carme Portaceli, actual directora artística del Teatro Español de Madrid, sempre diu que li agrada portar els textos cap al que creu que volen dir. Frankenstein, inassequible a la fixació definitiva com a text, com a mite, com a resposta d’un món racional i modern, és el nou repte de la directora teatral.
TEATRE BARCELONA: Com tots els clàssics, aquest té 200 anys, quins temes universals serveix?
CARME PORTACELI: M’apassiona aquesta obra de Mary Shelley i les novel·les romàntiques en general, perquè és una literatura que té com a eix central l’ésser humà i els seus problemes existencials i filosòfics: el bé, el mal, la superació, els principis, la vida, el dolor, l’amor i la mort. Tots aquests conceptes magnífics de l’essència humana, totes aquestes preguntes davant les quals no tenim resposta i que ens uneixen amb els éssers humans de qualsevol època i lloc.
T.B.: A Frankenstein parla, més enllà de la mercantilització i del fet tecnològic, de la creació i l’abandó d’un ésser humà. Què es considera humà i què no?
C.P.: Mary Shelley parla d’una visió ètica del que suposa crear un ésser i abandonar-lo. El dolor que pateix per la falta d’afecte, manca d’amor, un ésser amb bons sentiments. Uns sentiments contraposats amb els del creador que és veritablement el monstre. Aquest és el motiu que justifica la novel·la i, a la vegada, és l’eix de l’espectacle. Victor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.
T.B.: Les seves vides transitaran per la fina línia que separa la sàvia acceptació del que és inevitable.
C.P.: El científic ha nascut per ser un home ple de llum. L’acompanya l’èxit i té el reconeixement. Frankenstein fa un viatge de la llum a la foscor. Tot i la seva intel·ligència, comença a transformar-se a partir d’aquell abandonament horrible. El creador no es pot enfrontar a ell mateix i a la seva creació i comença un viatge cap a la foscor. La criatura, en canvi, fa un viatge de la foscor a la llum. Rebutjat per diferent, aprendrà a caminar, parlar, llegir, sentir i estimar. El monstre s’humanitza. Mentre l’un va tancant-se en ell mateix, l’altre s’obre a la humanitat.
T.B.: Mary Shelley va escriure Frankenstein el 1816, durant la primera Revolució Industrial. Diria que no ha volgut allunyar-se d’aquesta època.
C.P.: Hi ha moltes coses que no es coneixen sobre Frankenstein. Per això, al muntatge, fem alguna petita aportació tot i que hi ha una fidelitat absoluta a l’atmosfera de Shelley i al que ella explica. Reproduïm l’estètica de principis del segle XIX, l’atmosfera gòtica de la novel·la es manté intacta. Parlem d’un món molt egocèntric i d’una societat que no accepta la diferència. Hem mantingut aquesta atmosfera tan especial, entre real i poètica de l’obra de Shelley i hem respectat les paraules que l’autora posa a la boca dels seus protagonistes.
T.B.: Shelley era una dona revolucionària pel seu temps. Amb quins termes parlava del present des del futur?
C.P.: Parlava d’ètica i moral. Des del teatre, l’art i la cultura, hem de saber llegir la diversitat que correspon a l’època que estem vivint. El menyspreu cap a l’altre és preocupant en la nostra societat. Mary Shelley parla també d’aquest món patriarcal absurd. Un home que crea vida però que acaba submergit en un món endogàmic que no accepta la diferència.
T.B.: Com va néixer la relació teatral amb un home de cinema com Guillem Morales?
C.P.: En Guillem i jo som bons amics. Ara viu a Londres i es dedica al cinema i al thriller. Jo fa temps que volia fer una adaptació de Frankenstein i li ho vaig proposar. Ell, que no havia escrit mai per al teatre, es va quedar horroritzat. Però vam anar pensant el to des d’on partir, i vam trobar un llenguatge que ens agrada. Hem fet un treball de creació escoltant-nos tots. I li va anar passant la por.
T.B.: Joel Joan i Àngel Llàcer, potagonitzen un duel interpretatiu.
C.P.: Des d’un principi vaig tenir clar els seus papers. El Joel va entusiasmar-se amb el text. Han fet un treball extraodinari. Cadascú a la seva manera ha entrat en un món que demana compromís. Tots, Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera, estan fent una feina actoral brutal.
T.B.: Pinta a èxit comercial i en un teatre públic. Tornaran les crítiques per representar obres populars enlloc de clàssics catalans?
C.P.: El TNC està prou obert a les seves propostes. També programa obres de tradició cultural. Un teatre ha d’oferir un ampli ventall de propostes per a tots els públics.
T.B.: Tots creiem que coneixem Frakenstein però no és exactament així.
C.P.: Sí, és divertit, pensem que ja ho sabem tot. Portar Frankenstein al teatre era necessari, descobrirem vessants noves. Hem estat un any treballant-hi i n’ha sortit un text preciós, diferent. Diu coses noves de la vida de la criatura i del creador. L’obra va directe al cor, és una història preciosa que fa una reflexió sobre l’ésser humà.
