Todo lo que necesitas para ir al teatro

El Florido Pensil (Nenes)

El Florido Pensil (Nenes)

Isabel Rocatti, Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès y Mireia Portas protagonizan esta versión femenina de El Florido Pensil.

SINOPSI

El Florido Pensil (Niñas) es la historia del día a día de cinco chicas sometidas a la absurda e ilógica brutalidad del sistema educativo que dominó la España de la posguerra. La escuela es el reflejo de la sociedad y de su ideología dominante, y esta ideología había decidido poner al día el más profundo patriarcado medieval, y llevarlo a sus últimas consecuencias. La mujer fue el principal objetivo de la empresa moralizadora, pues resultaba que estaba naturalmente destinada al matrimonio ya las labores domésticas. Su carrera profesional debía ser la de formar una familia y tener prole, y en eso se ponían de acuerdo prácticamente todas y todos: la maestra, el cura, los padres, los moralistas, las cupletistas, las escritoras de novelas rosas, e incluso las profesoras de gimnasia, si me apuran. En todos los escenarios de la acción se verá reflejado, a veces a las claras, a veces mediante retorcidas rodeos, que sólo existían dos tipos de mujeres: las decentes y otras.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • ISABEL ABARCA SOLÉ
    ISABEL ABARCA SOLÉ

    Senzillament es una obra que esta molt ben feta, que recorda com era l´educació de la posguerra, van passar molt bona estona

    14/05/2016
  • Mª Elena Pérez Llamazares

    Reírnos de nuestro pasado es muy recomendable, especialmente si ha sido tan oscuro como el nuestro. Visión realista de nuestra antigua escuela (¡para que luego critiquemos la ESO!). Conviene refrescar la memoria de vez en cuando. Las actrices, magistrales.

    30/03/2016
  • Josep Via Santacana

    Una bona estona recordant una mala epoca, la escola franquista i el seu entorn reflexat amb humor, un espai escenic adequat i el text, memoria historica de una epoca aon la religio i el autoritarisme van ensorra les llibertats i en consequencia la llibertat de expresió mes elemental, contribuint a forma una generaçio frustrada en drets fonamentals. Aixó al escenari en 5 estupendes actrius acoplan situaçions i diferents papers a un ritme que es mante tota la obra. Destacan la marginaçio i maltracte a les dones, desde els estaments del govern i eclesiastics, mol encertada la versió amb les notes justes de acostument a la nostra realitat, a diferencia de alguna opinió per mi en absolut fora de context,al contrari es un advertiment que algunes situacions i personatges, de la España profunda pro encara en poder, no han cambiat lo suficient. Treball ben fet, aconsegeix fer riure i per descontat pensar, quins son els origens de aquesta Espanya actual, abans en mas de un dictador que va morir al llit i anomenar com a sucesor seu a un rei, sense pasar per les urnes.Les nenes del Florido pensil mereixen l exit,recomanat per recordarho uns, coneixeau els mes joves i tothom a no oblidar

    04/03/2016
  • Anna Surroca Carrera

    Bones actuacions per part de les cinc actrius, obra molt ben adaptada en femení a l’educació de la postguerra franquista, l’any 1959. Potser un xic llarga.

    26/02/2016
  • Josep Oliva Sasé

    Avui al Poliorama he gaudit i molt amb aquesta obra. No vull estendre’m explicant l’argument ja que crec que tots ho coneixem i molts vam veure farà uns 20 anys la versió masculina. encara que davant la barbaritat a la qual ens vam veure sotmesos en aquella època i jo m’incloc, les dones es van portar la pitjor part. La interpretació de les cinc actrius m’ha semblat fantàstica i encara que lògicament tots tenim les nostres preferències, en aquest cas seria injust destacar alguna. L’obra té molt text i constants canvis de personatge i vestuari i és sorprenent l’agilitat amb la que ho desenvolupen. Hi ha sketchs summament divertits amb els quals he rigut moltíssim, el del capellà o el de la inspectora falangista m’han semblat genials. Per treure algun però, no m’han agradat alguns flaix situant o fent referència al moment polític actual, m’ha semblat fora de context. Recomanable al 100%, no us ho perdeu

    20/02/2016
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    Recordatori en clau d’humor de l’ensenyament i educació que s’impartia a les noies durant força anys del segle passat. Tot impregnat d’extrem nacionalisme i catolicisme i relegant la dona al rol matriarcal, de soferta esposa i sense cap motivació intel·lectual.
    L’obra s’estructura en les diferents assignatures (religió, educació física, formació de l’esperit nacional…) que reben les cinc actrius, les “nenes”, amb exemples reals –no ho oblidem, per absurds i ridículs que ens semblin- on es repetia una i una altra vegada el paper secundari quan no marginal de la dona fora de la llar. El ritme és força constant, cosa que no és fàcil en textos tan fragmentats per blocs.
    Admeto que a priori no m’atreia gaire la temàtica, per ja molt coneguda, però la meva dèria per la Roser Batalla i la Victòria Pagès em van animar. I m’ho vaig passar prou bé i fins i tot (fòbies meves) la Lloll no em va cansar sinó que em va fer molta gràcia. La Pagès està esplèndida en els diferents papers que interpreta i la Batalla aconsegueix en un segon passar de l’humor a posar-me la pell de gallina i un nus a l’estòmac amb una facilitat impressionant en l’únic moment “dramàtic”. Quina actriu! Fa gairebé 25 anys que les segueixo. Gran part del meu amor pel teatre els hi dec a elles.
    Per posar una petita pega, em van sobrar algunes referències a la situació política actual, per ser un recurs massa fàcil.
    En definitiva, interessant per riure i veure d’on venim, de la mà de bones interpretacions.

    18/02/2016
Artículos relacionados
‘El florido pensil’, l’educació franquista amb ulls de nena

‘El florido pensil’, l’educació franquista amb ulls de nena

10 febrero 2016

En el 20è aniversari de la seva estrena, el director basc Fernando Bernués torna a portar a escena l’adaptació del llibre El Florido Pensil (1994) d’Andrés Sopeña. Les protagonistes, però, […]