Todo lo que necesitas para ir al teatro

Flor de nit, el cabaret

Flor de nit, el cabaret

Versión del espectáculo musical producido por Dagoll Dagom en 1992 con texto de Manuel Vazquez Montalbán a partir de una idea de Dagoll Dagom, letras adicionales de Joan Lluís Bozzo y música de Albert Guinovart.

Flor de nit (Flor de noche) es un cabaret del Paralelo que reúne la Barcelona de los artistas y de los ricos, de los señoritos y las chicas de alterne, los revolucionarios y los reaccionarios, en aquellos años de esperanza, entre la exposición Universal del 29 y el estallido de la Guerra Civil.

Sobre este fondo histórico, Flor de nit nos habla de un triángulo amoroso a cuatro bandas: Rosa, una de tantas chicas obreras que intentaban hacerse un lugar en la farándula, lucha por ser ella misma mientras se debate entre Quimet, un anarquista idealista sin suerte, y Sebastián Reynals, eterno voyeur, bon vivant, el intelectual que juega a relacionarse de noche con las flores prohibidas del Paralelo. Y Coloma, promesa de Sebastián, juega el ingrato papel de tener que aceptar su rol fuera de este juego, en una época en que tener querida incluso aportaba prestigio a ojos de cierta clase social.

El cabaret Flor de nit supone todo un símbolo de lo que fue la vida noctámbula de la Barcelona de entreguerras y, al mismo tiempo, constituye una metáfora de la Rosa, la protagonista de esta comedia musical.

Fotos

Flor de nit, el cabaretFlor de nit, el cabaretFlor de nit, el cabaretFlor de nit, el cabaretFlor de nit, el cabaret

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Hebert
    Hebert
    12345

    El cabaret no és el meu gènere preferit i no vaig veure el muntatge original potser per tot això, no em va acabar d’enganxar del tot.
    Un triangle amorós i ideològic (revolucionari pobre com una rata, burgés que flirteja amb el poble i noia humil que abraça el cabaret per a sobreviure), tot en el Paral·lel bulliciós de preGuerra Civil, amb artistes, prostitutes, anarquistes, “señoritos y queridas”…

    El millor, per mi, és l’aprofitament del petit escenari, la il·luminació, la música en directe amb l’encert del violí, la Gràcia Fernández com pícara vedette “charnega”, Joan Vázquez (no pots treure els ulls de sobre del seu Paquito), la cançó del títol i la reivindicativa ‘emotiva “Bandera blanca d’esperança” (no sé si és el títol correcte). Llàstima que la història, potser per l’eliminació/narració d’escenes, se’m va fer lenta i repetitiva.
    Tot i no atrapar-me, aplaudeixo la iniciativa de recuperar en un format diferent un clàssic dels musicals, mantenint l’essència sense ser un calc. Tant de bo ho seguim veient.

    15/01/2017
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Bona estona hem passat avui a l’Almeria Teatre veient aquest musical. Una versió en petit format del musical que va produir Dagoll Dagom l’any 1992. Ens parla de la història del Paral-lel dels anys 30 i del cabaret que porta el nom del musical, on una noia obrera (Rosa), aconsegueix convertir-se en la vedette principal. Embolics amorosos amb els assidus al local on hi ha tant anarquistes revolucionaris com burgesos i intel·lectuals. La paraula té poca cabuda ja que la base principal són els temes musicals amb un ampli ventall que va de cançons picaresques a revolucionàries i algunes perquè no, poètiques. Una posada en escena senzilla però ùtil on tots tenen cabuda, tenint en compte les dimensions de l’escenari. Un encertat vestuari cabareter ambientat en la època. Tres músics Gerard Alonso (piano), Albert Abad (saxo i clarinet) i Laura Marín (violí) que toquen de meravella. Pel que fa a la interpretació, genials Ariadna Suñé, Marc Pujol i Gràcia Fernández i molt correctes Lluís Canet, Lluís Parera, Marta Capel i Joan Vàzquez. És d’aquells espectacles que surts amb bon regust de boca i t´en portes una part a casa teva. Totalment recomanable

    16/12/2016
  • Julià
    12345

    Molt bona, grans actors, la protagonisa excepcional (Ariadna Suñé) i molt ben adaptada.

    30/11/2014
  • Nil Martín
    Nil Martín
    12345

    Tot i que no vaig veure l’original de Dagoll Dagom, puc dir que aquesta versió m’ha semblat fantàstica, amb un repartiment molt ben trobat (jo vaig veure una gran Ariadna Suñé en el paper principal, fent de Rosa) i amb una música (del crack Guinovart) fantàstica. A part el text és fantàstic. Si en teniu la oportunitat, no us la perdeu!

    24/11/2014
    • Nil Martín
      Nil Martín
      12345

      L’he tornat a veure amb el nou equip i, de nou, fantàstica. Ariadna Suñé encara més increïble, si era possible!

      04/12/2016

Artículos relacionados

La cartellera s'omple de musicals

29 setembre 2014

La setmana passada es va estrenar oficialment Mar i Cel i aviat arribarà Sister Act, però aquesta temporada els musicals han arribat per arrasar i omplir la cartellera amb propostes ben diferents. Us en recomanem 5 que podreu veure aquest octubre.

Leer más... n