Estimadíssims malvats

“Una cançó s’és dictada el Dia de Sant Joan, d’una mort que és succeïda… Ja us ho aniré explicant!” así empieza la canción La mort del pare Jordi. Y como esta, tantas músicas populares pasadas de generación en generación sin poner en dudad sus letras ni orígenes. La tradición siempre ha sido cantarlas y compartirlas.

Jordi Vidal hace un repaso en esta obra de algunas de las piezas del cancionero popular catalán. Melodías tradicionales que transforman la tragedia en una animada tonada que se va repitiendo de unos a otros haciéndolas perdurar en el tiempo, donde ladrones y asesinos son aclamados y a las víctimas se les borra la identidad. Durante este viaje por la cultura musical catalana, se van desgranando crímenes antiguos e historias reales que muestran una fascinación intrínseca del ser humano por el mal. El texto se pregunta cuánto dura el dolor y el sufrimiento que provocan estos aspectos monstruosos.

Es un montaje atrevido y potente que con una imagen visual oscura y minimalista se construye a través de los sonidos y la música de Laia Vallès y, sobre todo, de la voz impresionante de Jordi Vidal. La espectadora queda atrapada y perdida en su capacidad vocal, hipnotizada por la melodía y las letras que transportan a mundos turbios embellecidos por un canto absolutamente preciosos. En algunas ocasiones el público olvida qué ha ido a ver al teatro, porqué solo quiere continuar perdido en el viaje auditivo que propone Vidal. Es una auténtica maravilla.

Es cierto que el trayecto por esta memoria colectiva es muy interesante y enriquecedor, especialmente para aquellos/as que no tienen un conocimiento de esta tradición musical, pero el mensaje se pierde un poco en la estructura elegida. Sí que crea una curiosidad que engancha a la espectadora al relato que se quiere explicar, pero al final queda la sensación que un recital de las canciones con interludios por contextualizar los hechos o la época hubieran funcionado mejor para acabar de redondear la pieza.

Con todo, el pacer de escuchar a Vidal y la pasión con qué se narra todo el paseo por esta historia son alicientes suficientes para dejarse llevar por cada nota que resuena en el teatro.

El punt de partida d'aquest espectacle és a partir de la cançó del segle XVIII L'hostal de la Peira.

Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
i amb ta cabellera, o-là,
me les vull eixugar, o-là,
me les vull eixugar.


Estimadíssims malvats, de la companyia Teatre Nu, és un monòleg musicalitzat que ens explica un crim real del segle XVIII a partir de cançons tradicionals i música electrònica. Un espectacle que compta amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs Gasch i és protagonitzat per l'actor i cantant Jordi Vidal, guardonat el 2021 amb el Premi de la crítica com a Millor actor musical per Guillermotta, el seu darrer espectacle.

Sense la intenció de fer espòiler, us avanço que l'actor Jordi Vidal està molt vinculat a la història sobre la qual es construeix aquest espectacle.

Què ha quedat d'aquesta història? Una cançó, La mossa traïdora.

L'espai sonor i els arranjaments musicals, una fusió de melodies populars amb música electrònica, efectes sonors, modulars i sintetitzadors, són obra de la compositora i música Laia Vallès, que està tocant en directe durant tot l'espectacle i també en fa una petita col·laboració escènica.
Totes les cançons de l'espectacle parlen sobre assassinats, robatoris, dolor i sang. El testament d'Amèlia, La cançó del lladre, La mossa traïdora i L'hostal de la Peira en són algunes de les cançons que formen part de l'espectacle.
Tot i que les melodies són precioses i alegres, el seu contingut és malvat i pervers.

Estimadíssims malvats és un espectacle molt visual. L'escenografia de Llorenç Corbella, que omple l’espai escènic de cordes que engabien els protagonistes, és realment espectacular, de la mateixa manera que el disseny de llums, creat per Paula Crespo, és impressionant. Escenografia i il.luminació donen molt de joc escènic.

Pel que fa a la interpretació, sempre és un plaer escoltar la magnífica veu d'en Jordi Vidal. També la seva part còmica és un dels seus punts forts. En aquesta ocasió a més a més el veurem ballar i transformar-se en una espècie de personatge còmic maligne que ens recorda una mica als personatges de Loki o Arthur Fleck.

Estimadíssims malvats posa de manifest la crueltat de les cançons tradicionals i de les històries que expliquen, cantarelles populars que s’han acabat convertint en cançons festives de manera inconscient, i de com la banalització del mal ha influït en la construcció de la nostra societat. Històries reals de crims molt antics que ens arribem en forma de cançó popular, històries doloroses d'origen traumàtic, maldats que la gent canta de manera festiva. Cançons que enalteixen als malvats i s'oblida de les víctimes.
També és una reflexió sobre com els humans ens posicionen davant el mal i de com ens sentim fascinats pel morbo que ens generen alguns fets, històries o imatges que poden ferir la nostra sensibilitat.

 

Estimadíssims malvats m'ha semblat un espectacle molt original, visualment espectacular, musicalment i vocalment extraordinari,  tot i que vaig tenir la sensació que hi va faltar quelcom per ser un espectacle del tot rodó. No sé, personalment, em va faltar alguna cosa, tot i que no sabria dir el què. Penso que el dia que hi vaig anar la connexió entre actor i públic va fallar. Així i tot, paga la pena anar-hi pel meravellós espectacle que han creat i per gaudir de la magnífica veu d'en Jordi Vidal.

Estamos ante un musical de pequeño formato realmente curioso. Y decimos que es curioso tanto por el tema escogido como por la forma y, sobre todo, por el repertorio elegido. Las canciones podrían ser las de un recital de Maria de Mar Bonet o Marina Rossell, pero el eje común que las vertebra es el que ha impulsado a la compañía Teatre Nu a profundizar en el legado un poco siniestro de la canción popular catalana. Supongo que en muchos lugares las fábulas y las canciones que se transmitían de viva voz están llenas de hechos escabrosos y rocambolescos, pero no deja de sorprender la gran cantidad de ladrones y asesinos que se esconde detrás de temas inocentes que hemos cantado, o hemos oído cantar, mil veces en nuestra tierra.

Es cierto que la excusa inicial es un poco pobre y que la línea argumental que la sigue acaba siendo excesivamente delgada. Ahora bien, no se puede negar que el espectáculo funciona, sobre todo por la magia de Jordi Vidal y la música (y los sonidos) de Laia Vallès. Todos sabemos que Vidal es un gran actor y un gran cantante (Réquiem for Evita, Guillermotta, El jovencito Frankenstein) pero aquí le vemos registros que todavía no conocíamos, aparte de brillar como siempre en los temas musicales.

Estimadísims malvats quizás no será una propuesta apta para todos los paladares, pero su originalidad merece que la coloquemos en el apartado de interesantes rarezas que aparecen, de vez en cuando, por la cartelera barcelonesa.